K’ataka (Microscopi, 2018) és el primer disc de Balkan Paradise Orchestra, guanyadores del concurs Sons de la Mediterrània 2017. Parlem amb quatre de les seves integrants –Alba Careta (trompeta), Laura Lacueva (clarinet), Berta Gala (trompeta) i Maria Cofan (trombó)– perquè expliquin com s’ha anat formant aquesta banda impactant i hiperactiva, creixent en més d’un sentit i nascuda a parts iguals de l’amistat i del gust per les animades tradicions musicals dels Balcans.

No sou una banda gens convencional. Com neix un grup com el vostre amb onze dones instrumentistes?
Alba Careta: Tres de nosaltres, Olívia Casas (tuba), Alba Ramírez (trompa) i Eva Garín (clarinet), sempre havien escoltat música balcànica i els agradava molt. I un dia van pensar, per què no muntem una fanfara? Van anar trucant a col·legues i al final vam acabar sent tot noies. Va sorgir de les ganes de fer una fanfara balcànica.

Berta Gala: Això era el 2015. Aleshores no existien bandes com Always Drinking Marching Band, que tot just començava, o la Sidral Brass Band. Tot eren txarangues i començava a sortir un moviment amb peces modernes i espectacles molt treballats. Ara és diferent, hi ha molts més grups que s’hi han anat sumant.
 
Les músiques balcàniques tenen un imaginari molt definit a escala internacional. Teniu l’avantatge que tothom pot entendre a la primera què feu, però també hi ha el risc de caure en el mer exercici d’estil o la recreació dels tòpics del gènere.
B.G: No ens ho hem plantejat, tot ha estat molt natural. Totes teníem clars els referents, i no ens tanquem a cap aportació que pugui fer qualsevol de nosaltres. Aprofitant la Mila González (trompeta), mig gallega i portuguesa, hem inclòs una munyeira al repertori; com que la Laura Lacueva coneix la tradició catalana, hi posem una cançó catalana... Al no estar tancades de mentalitat, no hem tingut cap tipus de problema.
Maria Cofan: No hem dit mai que només fem música balcànica. Per tant, qualsevol melodia que ens agradi i que puguem arranjar per tocar, la podem fer. 
Laura Lacueva: Ni som dels Balcans ni som coneixedores a fons de la cultura balcànica. El nostre objectiu no és emular exactament aquella sonoritat. Ens nodrim de la tradició, l’admirem i hem partit de l’arrel balcànica, però alhora la nostra pretensió no és ser només això, volíem dur-ho al nostre terreny i barrejar-ho amb altres referents que ens agraden. Sempre hem estat tranquil·les, perquè ens hem permès fer una fusió de les músiques tradicionals que ens agraden.
A.C: Hem volgut tocar el que ens sortia de dins, no el que crèiem que al públic li podria agradar o fer un producte per vendre.

En general, la part central del repertori de K’ataka són versions dels grans noms de l’escena balcànica. És com un reconeixement a la font original?
L.L: Artistes com Fanfare Ciocarlia, Taraf de Haidouks, Emir Kusturica o Goran Bregovic són grans referents per a tothom que vulgui fer música balcànica. És normal que ens emmirallem en ells. Al disc hi hem inclòs versions semblants a les originals, i també altres a les quals em donat una volta. La idea és anar evolucionant, fer algun tema propi i més temes tradicionals balcànics, o temes d’aquí balcanitzats...


Us seguireu movent tant a l’escenari com als carrers?
B.G: Les dues coses tenen la seva màgia. El carrer forma part de nosaltres, la Balkan és com un bloc i sona molt contundent gràcies a les cercaviles. I als escenaris canvia l’energia. No en volem excloure cap.

Heu dit que fareu temes propis... Quan?
A.C: Ens hi posarem, ho tenim molt clar. Hi ha alguna idea, però encara molt incipient. Hi començarem a treballar quan s’acabi la gira d’aquest estiu frenètic.