Backstage

A la voreta de La Taverna del CAT hi ha una veïna...

És l'espai on la música d’arrel tradicional se sent més ben acollida, a banda de les places, i es troba al cor del barri de Gràcia de Barcelona

| 29/07/2018 a les 12:26h

Jordi Fàbregas a la Taverna del CAT
Jordi Fàbregas a la Taverna del CAT | Juan Miguel Morales
Des de la primavera del 2010 el bar del Centre Artesà Tradicionàrius es converteix, cada dimecres, en la Taverna del CAT. La fórmula és simple: un escenari de petit format, la barra a ple rendiment i dos músics que, la majoria de les vegades, toquen junts per primer i últim cop. Alguns duets, tanmateix, arriben més enllà, com ha estat el cas del graller Ivó Jordà i l’acordionista Marçal Ramon: d’un bolo tavernari en va sorgir el projecte Criatures, guanyador del Concurs Sons 2016.

Els ‘culpables’ d’aquestes vetllades són el director del CAT, Jordi Fàbregas, i els músics Anaís Falcó i Xavi Rota, que imaginen les conjuncions i els repertoris amb la idea de dur les sessions cap al territori de la improvisació. “Com que el bar del CAT no està insonoritzat, els concerts s’acaben, estrictament, a les 23 h. Som molt respectuosos amb els veïns. Al principi, però, hi havia una veïna que es queixava de l’ambient, dels aplaudiments, i fins i tot li van dedicar unes cançons...”

Durant el festival Tradicionàrius i com a Punt de Trobada, la Taverna acull Les Vespres dels Dimecres, coordinades pel contrabaixista Marcel Casellas. En aquest cas, els duets es converteixen en trios, completats pel mateix Casellas, que s’encarrega que a les dotze peces del repertori hi hagi una mica de tot: compassos coixos, ritmes trencats, una rumba, un contrapàs o tot el llegat tradicional dels avis on no hi falten valsos ni pasdobles. “Al final, d’una sessió a l’altra, el públic també acaba decidint què vol que soni –explica Fàbregas–. A la Taverna del CAT el contacte amb la gent és molt important. Hi ha molta interacció, els músics hi venen amb els seus instruments i pugen a tocar si els ve de gust... Hem arribat a ser-ne 25, tocant en un escenari on amb prou feines n’hi caben tres!”

Al final, la veïna va deixar de queixar-se. Potser perquè a les onze de la nit, religiosament, els acordions deixaven de sonar... Però ens estimem més pensar que, a través dels envans, li arribava una mica la màgia dels dimecres de contrapassos i valsets que omplen les primaveres i tardors del cor de Gràcia.
Especial: Backstage
Arxivat a: Enderrock, La Taverna del CAT, Gràcia, Tradicionàrius, backstage

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.