Backstage

Si tens un grup, tens un escenari a la sala Magic

Nascuda als anys setanta, tancada una dècada després i rejovenida el 1992, la sala Magic és un dels temples barcelonins del rock. Després d’una pausa, reprèn la música en viu

| 07/08/2018 a les 12:35h
Especial: Backstage
Arxivat a: Enderrock, backstage, Sala Màgic, Barcelona
Hilario María (sala Màgic)
Hilario María (sala Màgic) | Juan Miguel Morales
"Saps que això havia estat un magatzem de plàtans?", etziba Hilario María, l’actual propietari del Magic, la sala de concerts més antiga de Barcelona. És possible que algun rastre del potassi que conté aquesta fruita energètica hagi quedat enganxat en algun dels racons del local, penso. Potser així podria explicar-se que les seves nits, tan interminables com la cua que s’hi fa a l’entrada, sempre acabin semblant curtes.

El Magic va començar a rodar als anys setanta, sota la porxada del Passeig de Picasso, amb una vocació “menys burgesa” que Zeleste, explica el tècnic de la sala, programador i DJ Sito Lapuente. Diu que era com una mena de taller underground que, als noranta, va viure una segona joventut, acollint un concurs de maquetes amb grups com Love of Lesbian.

‘Si tens un grup, tens un escenari’, era la divisa sota la qual molts músics van fer-hi els seus primers concerts, i també hi van actuar noms consagrats com Burning, Loquillo, Los Rebeldes, Raimundo Amador o Marky Ramone. Però si hi va haver un concert surrealista, va ser sens dubte el primer de La Banda Trapera del Río. “Van dur una gallina i la van posar dins el bombo de la bateria, després de les proves de so”, recorda Lapuente. “Quan van fotre el primer cop, la gallina es va despertar i va sortir esperitada a l’escenari.” L’animaló, afortunadament, va sobreviure i l’actuació va acabar amb Miguel Angel Sánchez ‘Morfi’ cantant conill “Ciutat podrida” i el guitarra Modesto Agriarte ‘Tío Modes’ mirant d’ubicar-se sense les ulleres de dotze diòptries, que havien anat a parar ves a saber on amb l’aparició estel·lar de l’au.

Travessar el guarda-roba i baixar les escales de la sala Magic és entrar a un univers, atemporal i paral·lel, on regna el desdeny per la música de moda i s’hi balla com si no hi hagués demà. Després d’una pausa, han reprès la programació estable de concerts. Amb la nova normativa municipal hauran de controlar els decibels, diu Lapuente, però l’esperit segueix intacte: “Aquí teniu l’escenari, el rock’n’roll és cosa vostra”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais