opinió

La gran evasió

“Soc oci, i les meves reivindicacions creen un efecte de falsa llibertat, falsa esperança”

 Adrià Salas és el cantant i lletrista de La Pegatina i debuta com a opinador a la revista Enderrock

| 31/07/2018 a les 10:00h
Especial: Opinió
Arxivat a: Enderrock, Adrià Salas, La Pegatina, opinió
Hola, em diuen Adrià i jo també soc un referent de la cultura de l’evasió, de l’alienació, de la virtualitat i de la postveritat. Em fan servir, m’utilitzen, m’usen, m’empren. No se m’escolta, se’m sent. Soc oci, i les meves reivindicacions –quan les cantes– creen un efecte de falsa llibertat, de falsa esperança. Tot i voler ser el contrari, soc allò que el sistema vol que sigui.

Busques en nosaltres –els teus cançoners de capçalera– un relat: t’agrada veure la teva vida i la dels altres com una pel·lícula. No ens vols normals. Si no som originals, tant se val el que diguem. Si no som eloqüents, deixem de ser reals. Si som feliços i ho fem fàcil, sembla impostat. Això sí, som les teves contradiccions i també les nostres. Tots hi juguem, heus aquí el pacte. Adeu al foc lent. Es busca frescor i autenticitat a tot arreu, sempre com a sinònims de rapidesa i falsa espontaneïtat. Les excepcions són ara la norma. Viralitat.

Vitalitat. Quan sento que un projecte artístic té la veritat al darrere, no puc evitar de compartir-lo i, sense voler, cosificar-lo. Plastificar-lo. Li faig perdre l’essència. I la irreverència. Soc còmplice, com a públic, de crear productes. És més, com a públic, he demanat art de consum ràpid. Píndoles comprimides de veritat per quan tingui temps lliure. Volem ocupar temps, en lloc de viure’l. Tal com si l’avorriment no fos permès i volguéssim deixar les musaranyes a l’atur.

Com a artista, tinc el privilegi de tenir tots els privilegis que ofenen algú, en més o menys mesura. N’hi ha per a renunciar-ne, certament. Tinc la gran sort, però, de poder pensar cap endins sense que ningú m’escolti, em jutgi, em rebati o em transformi a ulls dels altres. És la meva acció més lliure: pensar. I només dir o cantar allò que pugui agradar a tothom.

Etiqueta, i alguna cosa en quedarà. I ens tocarà a nosaltres donar les explicacions de sempre: som molt més que una etiqueta, som molt més que les nostres cançons, som policromàtics... I fallarem, perquè tothom ens vol resumits i petits. I fàcils d’entendre. Molt sovint els ho posarem fàcil, sí. Fent el nostre paper d’artista. Però hauríem de procurar de ser sempre més persona que artista. Excepte si som damunt l’escenari. A un gran artista no li anirà mai bé del tot si no és, també, una gran persona que sap cuidar el seu equip, els seus seguidors, les seves maneres i els seus principis.

Llegiràs aquest article i pensaràs: té raó i el compartiré. Passaràs pàgina i seguiràs evadint-te. I jo, que l’escric, pensaré que he ajudat a no perpetrar aquesta evasió, però hem perdut efectivitat. No soc capaç d’emocionar. Ni de cridar a l’acció. Ni tan sols de cridar l’atenció. Perquè estem jugant a fer-nos cas, però ens hem anat inanimant, desanimant i niponitzant. I fem amb el cap que sí, mentre per dins ens interessa ben poc. El que volem és ocupar el cap amb coses que no ocupin.

Tinc una proposta. Es tracta de cuidar els que venen i que l’anomenada generació digital tingui uns principis analògics. Faríem un gran pacte col·lectiu com el que tenim amb els Reis d’Orient. Amagaríem el món digital als menors de 16 anys. Com si no existís. I, de cop i volta, tatxan!: mòbils, tablets, xarxes, etc. Una onada de TICs i TOCs que convertiria la realitat en virtualitat, la música en videoclips, els viatges en fotos i els amics en likes.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maria Xinxó
03/08/2018
Imatge il·lustrativa
Dolo Beltran
04/07/2018
Imatge il·lustrativa
Jordi Martí
19/06/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Núria Alcober al Koitton Club
Núria Alcober al Koitton Club | Juan Miguel Morales
La sala va obrir les portes l’any 2013 omplint el buit d’oferta cultural i d’oci nocturn de l’antiga vila de Sants | Amb cinc anys de recorregut, el Koitton Club ja forma una part indestriable del paisatge musical del barri barceloní.
Imatge il·lustrativa
F. Álvaro Sanz
Els Pets preestrenen en directe el seu darrer disc a La Mirona de Salt | La banda de Constantí relaxa els ritmes i accentua els matisos de les seves cançons | L'estrena oficial de 'Som' en directe serà aquest diumenge 16 de desembre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona
Joan Ramon Bonet
Joan Ramon Bonet | Juan Miguel Morales
El músic ha rebut el Premi Enderrock d'Honor de la Música Balear
Voicello
Voicello | Carles Llull
Estrenem el nou vídeo del duet mallorquí amb la cançó que tanca el seu àlbum de debut | 'Voicello' ha estat guardonat amb els Premis Enderrock de la Música Balear com a millor disc de clàssica
Telepredicadors
Telepredicadors | Arxiu Telepredicadors
El grup mallorquí regala als seus seguidors la seva primera cançó de Nadal en un homenatge a les persones que pateixen les injustícies socials