La celebració cada estiu –ja en fa deu– del festival Camallera Cançó d'Autor és una d’aquelles meravelles amb que el país ens obsequia de tant en tant i que cal caçar al vol perquè no són eternes. Lluitant contra vent i marea, l’incansable Pere Camps ha posat aquesta petita població empordanesa (que té un ajuntament compartit amb dos pobles més, Saus i Llampaies) al mapa cultural del país.

Davant una cinquantena de persones, el lleidatà Xavier Baró va pujar a l’escenari de la plaça Feliu de Camallera aquest primer dissabte d’agost per desgranar, al costat del multiinstrumentista Héctor Berberide algunes de les cançons –temes propis, peces tradicionals i musicacions de poemes– més significatives del seu repertori  i alguna de nova que ha de formar part d’un nou disc que publicarà l’any vinent.

La música de Xavier Baró és a les antípodes de les cançonetes de consum comercial que enganxen a la primera escolta i que s’obliden quan les emissores de ràdio deixen de programar-les. Els seus concerts requereixen un públic actiu, que s’avingui a prestar atenció al que expliquen cada una de les seves cançons. Entendre les lletres serveix per endinsar-se en l’univers sonor del cantant i, per què no dir-ho, per ser una mica més cultes.
 
El concert de Baró va ser l’últim abans que avui l’incombustible Pau Riba clausuri el festival i posi punt final a una edició que també ha vist els concerts de Roger Mas, Landry el rumber o La Mirada Violeta (amb Meritxell Gené), entre d’altres. Pere Camps ens diu que molt probablement aquesta serà l’última edició del festival, que deu anys de programació requereixen molt esforç i que necessita aquesta energia per al BarnaSants. En un moment en que BarnaSants s’expandeix arreu del país, caldria que les institucions s’involucressin al màxim, no només en evitar el tancament del Camallera Cançó d'Autor sinó en aconseguir que aquest festival també tingués germanets en altres pobles del país.