entrevista

Zulu Zulu: «La nostra energia passa més per fer feliços els altres que no pas a nosaltres mateixos»

La fusió de pop-punk i música africana passats per la trituradora mallorquina ha convertit el trio del barri de la Soledat de Palma en una febre que s'estén arreu d'Europa

| 30/08/2018 a les 12:03h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, EDR Balears, Zulu Zulu, Mallorca, entrevista
Zulu Zulu
Zulu Zulu | Arxiu de l'artista
El tàndem que formen Pep Toni Ferrer i Michael Mesquida és un dels projectes més fructífers creats a Mallorca en els darrers anys, bé sigui com a productors i enginyers, al capdavant de Favela Estudis, on han gravat Miquel SerraRoig!Da Souza o fa poc els joveníssims Mareselva, o al capdavant de la formació de la qual parlem avui, Zulu Zulu. El seu primer disc, Defensa zebra (Foehn, 2016), l'han passejat per països com Mèxic, Xile, Portugal, Anglaterra, Itàlia, Eslovàquia o Finlàndia. Avui són a Colonya per oferir un concert al festival c/o Pop, i el proper 14 de setembre seran a la Jazz Cava de Vic en el marc del Mercat de Música Viva. Parlem amb Ferrer i Mesquida, multiinstrumentistes del grup.

Defensa zebra (Foehn, 2016) és el primer àlbum de la banda. Com i quan es va gestar el projecte?
Pep Toni Ferrer i Michael Mesquida: Es va gestar de manera espontània. Un dia a l'assaig vam provar cançons amb un rerefons post-punk a l'estil Talking Heads, barrejat amb la música de Zimbawe, especialment el seu so de guitarres afegint-hi una micona de càntics africans tribals. Ens va agradar, vam sentir com una llum dins nostre que il·luminava dimensions a descobrir, mons màgics, persones plenes d'amor. Vam decidir no cantar en cap llengua per fer-ho més experimental, més màgic, més abstracte, més dadadaista, més amorós.

Quines expectatives teníeu de la sortida del treball?
La veritat, no teníem cap expectativa, només fer música experimental i diferent. Ha estat la gent de fora que ens deia: "Tios, aquesta merda que feis és fresca". Pensa que nosaltres tenim una edat avançada i quatre fills. La nostra energia passa més per fer feliços els altres que no pas a nosaltres mateixos. Diríem que la nostra expectativa era no tenir expectatives i viure la vida tal com ens vingui donada. Quan tens quaranta anys si no et planteges la vida així acabes prenent medicaments molt cars.


Zulu Zulu sou el grup balear del 2018 que més ha viatjat pel món en una gira de festivals arreu d'Europa, i ha travessat l'Atlàntic més d'una vegada. Com ha evolucionat el grup i el directe en aquests mesos tan trepidants?
Qui ho havia de dir? Que dos quarentons amb fills i un senyor de Manacor farien tot això, i a més sense haver-s'ho proposat. Imagino que ho vols fer i no te surt. Tal volta podem servir d'exemple que encara que tenguis quaranta anys pots fer coses i anar a tocar pel món. Lo enriquidor d'anar a tocar fora d'Espanya és que et reben com un grup de fora, et posen molt bon material i et tracten com un músic-persona normal. A més coneixes altres maneres de fer les coses, veus altres cultures, llengües, menjars i altres elixirs. Sempre ens han acollit molt correctament i hem fet moltes amistats en altres països, encara queda molta bona gent al món. Molta.

Heu notat molta diferència d'un públic a l'altre? Com ha estat la recepció? Quin és el concert o anècdota del qual guardeu més bon record?
Cada concert ha estat una aventura en si mateix: viatges, avions, furgos, paisatges, restaurants i centrals nuclears... i sí, també el públic. Normalment sempre es compleix un esquema general, independentment del país on siguem. A les tres primeres cançons la gent es demana a si mateixa: "Què és això? Mola o no mola?". No tenen cap referent anterior, no saben com reaccionar. Després avança l'actuació i la gent es contagia de: "Val, ara ho entenc", alhora que comencen a moure el cos. Des de la segona meitat fins al final cada concert és una festa, la gent s'entrega de manera quasi beatleiana. Els fem sentir bé, encara no sabem perquè, ells tampoc ho saben, però tant per a nosaltres com per al públic el perquè és el de menys. Lo vital és que estem vius i és el que senten, se senten vius. Les anècdotes no les podem contar: "El que passa a Europa, queda a Europa".

Tant en el nom, Zulu Zulu, com en els vostres àlies, la vostra música o els vostres càntics, feu una referència clara al continent africà. Fa poc la catalana Rosalía ha rebut fortes críriques acusada d'apropiació cultural. Què en penseu d'aquest tema, de cultura i identitat, o de la idea d'apropiació cultural?
Dins el món actual, tan globalitzat, i tan ben comunicat per les xarxes socials, encara no entenem com no hi ha més gent fent-ho. Amb el menjar fa segles que es fa, no entenem la polèmica d'ara amb la música.

Teniu projectes musicals paral·lels a Zulu Zulu? Quins i com els compagineu?
Nosaltres dos tenim un estudi de gravació, el Favela Estudis, on gravem grups i els ajudem a crear-se el seu so i a tocar pel món. També toquem en formacions com Aucell Cantaire, que aviat treu disc nou, i Oliva Trencada, que enguany tornarà a la càrrega amb un nou disc i un projecte molt curiós per la marca de batuts, Lacao.


Ja teniu el vostre segon àlbum en marxa?
Encara no hem tingut temps per preparar-ho. Sí que anem fent cançons noves i les anem tocant en directe. És una manera diferent de fer-les, no les fem a l'estudi o al local. Les cançons noves les fem a l'escenari i els bocins o cançons que veiem que no funcionen les descartem, mentre que aquelles que sí que funcionen les convertim en cançons definitives.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Jim War Jou
Jim War Jou | Arxiu grup
01/01/1970
Jaume Guerra s'atraveix amb el seu projecte més personal amb 'Sessions feréstegues' | El que va ser baixista d'Orxata, Obrint Pas o Zoo, ara mescla jazz amb cançó d'autor
Pau Guillamet és Guillamino
Pau Guillamet és Guillamino | Jordi Geli
01/01/1970
"Fra Júpiter" dona nom a la cançó que estrenem avui i al nou disc de Pau Guillamet
Love of Lesbian tocarà a la Mercè 2018
Love of Lesbian tocarà a la Mercè 2018 | Xavier Mercadé
01/01/1970
Entre els 135 concerts programats te'n seleccionem una quinzena que no et pots perdre
K-liu
K-liu | Artur Gavalda
01/01/1970
Estrenem aquesta petita pel·lícula que té com a protagonistes dos infants que lluiten pels seus somnis trencant amb els estereotips de gènere | 'T'ho pinto' és el nom del disc de debut del grup sitgetà, que arribarà a final de mes
Clara Peya
Clara Peya | Arxiu de l'artista
01/01/1970
La pianista i compositora avança el vídeo musical "Cara a cara" del seu nou disc, 'Estómac'