Actualitat

​Les cançons mínimes de Rafael Subirachs

El cantant presenta tres cançons sobre la situació política a Catalunya

Les ha penjades a la seva pàgina de Facebook

| 04/09/2018 a les 13:59h

Rafael Subirachs
Rafael Subirachs | Juan Miguel Morales
El que va ser el quinzè component d’Els Setze Jutges, Rafael Subirachs, ha presentat tres cançons relacionades amb la situació política actual, tot i que compostes fa quatre dècades. De moment, les ha penjades al seu Facebook i les ha anomenades Cançons mínimes. A la pàgina hi podeu sentir les tres composicions, interpretades de manera molt austera, amb una guitarra d’acompanyament i la veu. De la mateixa manera que també podeu accedir a les partitures i a les lletres.


La primera, “Poble meu estimat”, és “una cançó inèdita no cantada mai i sembla feta a la dècada dels setanta, entre el final de la dictadura i el començament de la transició, any 1978”, i va ser penjada a Facebook el 28 d’agost. De la segona, “Constitució del 1978” i penjada el 29 d’agost, en diu: “També composta en aquells temps del segle passat, s'ha mantingut encara inèdita. Realment, no trobava el moment de cantar-la ni el públic disposat a escoltar-la, i quan ho havia fet d'una manera privada els seus oients-companys quedaven perplexos, no sabien gaire què dir. Avui, després de l'1-O de l'any passat comença a aparèixer-hi un sentit. Sincerament, no sabia gaire què volia expressar-hi, la cançó mínima es feia sola, jo era només una espècie d'emissari compositor”.


Finalment, el 30 d’agost va penjar “Jo tinc cor de gos”, també de la mateixa època: “Abans es deien Tres cançons civils, i no he sabut mai si serien tres o vint, tant se val. Quaranta anys després descobreixo que són mínimes, en una sola tonalitat, do major, tonalitat de la qual s'ha dit que tot ja estava dit, i heus ací que, jo que estava despistat, sense cap vergonya les vaig fer”.


Com a nota final, Subirachs comenta: “No sé si d'aquí a uns anys, si la vida em deixa, en una nova tongada i sota el pretext que sigui, veurem si encara hi canvio alguna cosa, o si una nova vivència, per exemple l'adveniment de la República, em porta una nova poesia amb la seva melodia, o viceversa, una tonada amb una poesia, que, en el meu cas, és més freqüent. És així com s'han fet. Una obra no s'acaba mai, com cada dia de la vida de cadascú de nosaltres; el país, la llibertat i els valors republicans els ha de conquerir cada generació”.

Contingut relacionat

Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Els Setze Jutges, Rafael Subirachs, actualitat

COMENTARIS

Proposta

Roser latorre, 28/08/2019 a les 17:02

Hola, bona tarda,
Em dic Roser Latorre i estic col.laborant en l'organització cada dilluns a la plaça de la Vila de Gràcia de l'acte en suport als presos, exiliats i encausats. Ho organitza una Plataforma de 40 entitats de Gràcia.
Cada setmana convidem a persones diferents a participar en l'acte: músics, actors, encausats, testimonis del judici, cantants, etc.
Vaig proposar de demanar que vinguis a cantar un dilluns la versió antiga dels segadors, perquè a mi sempre m'ha agradat i emocionat i m'han dit que t'ho demanés.
O sigui que aquest correu és per demanar-te si vols venir a Gràcia (Barcelona) un dilluns a cantar-nos "Catalunya, Comtat Gran". Estaria bé fer-ho el 9, però qualsevol altra dia estaria bé.
Com pots comprendre, si poguessis venir seria fantàstic.
Si et sembla bé, en parlem i t'ho explico millor.

increïble

Sorpresa, 13/03/2021 a les 20:05

De veritat que la gent que col·labora en l'organització d'actes no sap entendre que la informació d'un mitjà de comunicació referida a un cantant no l'escriu el cantant en qüestió? O és que demanaves al periodista que signa la notícia que vingués a cantar?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.