retrospectiva

Maremar, la inspiració llachiana de Dagoll Dagom

«Maremar» es va publicar el 1985 i va haver de ser presentat a Madrid

La mort de la mare del cantant marca les primeres cançons del disc

| 07/09/2018 a les 14:30h
Especial: Efemèrides
Arxivat a: Enderrock, Dagoll Dagom, retrospectiva, Lluís Llach, Maremar
Lluís Llach al Camp Nou el 6 de juliol de 1985
Lluís Llach al Camp Nou el 6 de juliol de 1985 | Roberto Coggliola
Dagoll Dagom ha anunciat que el seu nou espectacle estarà basat en les cançons de Lluís Llach i es dirà Maremar. El nom escollit és el d’una cançó emblemàtica i el de l'onzè disc d’estudi, editat per Ariola l'any 1985, del cantant de Verges –el catorzè si també hi comptem el fals directe Ara i Aquí (Movieplay, 1970) i els imprescindibles A l’Olympia (Movieplay, 1973) i Barcelona. Gener de 1976 (Movieplay, 1976)–.

Maremar és un disc marcat per la mort de la mare de Lluís Llach, Maria Grande, el 30 de juliol de 1984, en plena composició del disc. La presència de la mare es nota principalment a les quatre primeres cançons del disc, disposades a la cara A i que a més són les que han esdevingut més populars: “Maremar”, “El cant de l’enyor”, “Nin non”, “Un núvol blanc”.


“Maremar”, un joc de paraules entre el mar sempre present i la mare absent, es convertiria en una de les cançons indispensables en el repertori llachià, com “El cant de l’enyor”, una composició inspirada en motius melòdics del Misteri d'Elx, molt més recordada per la col·laboració vocal de Maria del Mar Bonet i Marina Rossell que no pas pel títol de la peça.  “Un núvol blanc”, per la seva banda, va conèixer una versió en castellà en la veu d'Ana Belén i va donar títol a un dels seus discos, 26 grandes canciones y una nube blanca (CBS, 1989).

La impossibilitat de trobar un espai adequat a Barcelona per a la presentació del disc va tenir dues conseqüències. La més immediata va ser que Maremar es va poder escoltar en directe abans a Madrid que a Catalunya. El Palau d’Esports de la capital espanyola va acollir, el 13 de maig de 1985, la presentació oficial del disc. La segona conseqüència va ser espectacular, ja que va dur Lluís Llach al Camp del Barça. Va ser el 6 de juliol de 1985 i va ser un concert memorable que va deixar un doble disc –Camp del Barça, 6 de juliol de 1985 (Ariola, 1985)– i un DVD com a llegat.
 

Lluís Llach al Camp Nou el 6 de juliol de 1985. Foto: Roberto Coggliola


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais