L'hiperactivitat de Pau Guillamet semblava haver-se calmat perquè el músic portava quatre anys sense pràcticament donar senyals de vida. Ara, però, torna a treure un nou disc després d'un període de reflexió interior al Monestir de Poblet. Us oferim un primer tast d'aquest nou disc, titulat Fra Júpiter (Bankrobber, 2018). La cançó que estrenem avui també es diu així.


La mística d'aquest àlbum s'acosta d'alguna manera al pop metafísic tant en voga aquest últim any, popularitzat per artistes com Ferran Palau o El Petit de Cal Eril. Precisament ha estat Joan Pons qui s'ha encarregat de mesclar el disc i ampliar els universos del reberb eclesiàstic que sona en aquesta i a la resta de cançons.

Dins aquest àlbum de marcada estètica i influència religiosa també s'hi inclouran picades d'ullet a Sangtraït, com la versió d'"Els senyors de les pedres" o a la poesia de Màrius Torres, amb l'adaptació musical del poema "Cançó", l'últim escrit pel poeta. La guitarra i el falset són els eixos vertebradors d'aquest desè disc del músic, de la mateixa manera que els versos de la Bíblia també impregnen cançons com la d'avui.

El nom galàctic d'aquest nou disc s'inspira en el frare mallorquí que va evangelitzar Califòrnia: Fra Juníper. Les invencions de Guillamet són inacabables: un cop abandonat l'ambient de reclusió va acabar d'enregistrar el disc a Vallvidrera i Solsona, amb parada a Granollers, on va tenir la participació vocal del cor Petits Cantors Amics de la Unió. Ja hi ha ganes de sentir el disc sencer.