Panellet és un power trio del Vallès que sap molt bé com endolcir un estil marcadament agressiu i esmolat com és el punk. Agafant com a referents grups de punk com Green Day o Blink-182, combinen la música amb una indumentària inconfusible i amb unes lletres que glorifiquen la cultura televisiva dels vuitanta. D'aquí, precisament, ve el nom del seu segon disc, Sputnik (HFMN Crew, 2018), que han publicat fa poques setmanes. Parlem amb Pau del Toro, guitarrista i cantant de Panellet, perquè ens expliqui l'imaginari d'aquesta banda que, no ho oblidem, també va passar pel Sona9 a l'edició del 2017.



Sputnik sona com un disc d'estadi, de sales grans. Vosaltres que veniu de l'underground, com us sentiu en aquests decorats?
Anem tocant on ens diuen, tot i que és cert que aquest disc pot tenir més bona rebuda. De moment ens han trucat d'algunes festes majors i també hem actuat en escenaris 'totxos', són concerts que també ens agrada fer. S'ha de dir que com que només som tres, en escenaris grossos ens sentim com peixos fora de l'aigua, però el so és més bo i també hi estem còmodes.

Us segueix més gent?
El públic ha anat creixent, al principi venien només els col·legues, però amb el nou disc ens hem trobat que molta gent que no coneixem repeteix als concerts.

Podríem dir que en el projecte Panellet la música és només el cinquanta per cent del xou? On busqueu els referents?
Els busquem més enllà de la música. La nostra generació ha passat la infància enganxada a la televisió. Abans no estava mal vist que els nens hi passessin hores davant, ara sí, i per això se'n van a Youtube a fer el mateix. És mirar aquesta època amb una mica de nostàlgia i també amb una mica d'obsessió mitòmana.

Com valoreu la participació d'Èric Fuentes d'Unfinished Sympathy com a productor del disc?
Molt positiva. Volíem que hi hagués una figura externa que ens ajudés amb els temes. L'Èric encaixava molt en com volíem sonar, ha ficat molta mà al so de les guitarres i a com tocar-les. Jo sempre feia quintes i m'ha fet obrir més la mà perquè sonés més bé. A la veu també ens ha fet millorar molt, d'entrada m'ha fet cantar bona part de les cançons dos tons per sobre, que no és gens fàcil. S'ha de practicar més, però després sents la cançó i dius "aquí és on havia de ser la veu, l'Èric tenia raó". Ha polit més aquests temes que ens han fet millorar com a músics, en les harmonies i estructures no ha tocat res.

Com han estat les vostres experiències fora de Catalunya?
Han anat genial, a València vam tenir una gran resposta, i també al juny passat vam anar a Madrid i a Oviedo i a la gent li vam agradar, vam vendre molts discos. Va anar tan bé que segur que hi tornem, no volem tancar-nos a no sortir més lluny de Lleida perquè tampoc volem donar cap connotació política a la música que fem. Crec que a la gent de vegades li costa més d'entendre el concepte de "punk dolç" que el fet que anem amb barretina sense estar fent cap reivindicació política.

Com es compagina el fet de tocar un gènere enfocat a minories, i alhora donar-li el to dolç que fa que pugui agradar a tothom?
Nosaltres als quinze anys escoltàvem Eskorbuto i La Polla Records i segur que si se'ns hagués plantat a la cara un grup com Panellet ens hauria semblat una merda. Amb els anys, però, ho veiem diferent, crec que és bo que hi hagi grups que t'introdueixin al punk. Nosaltres ho podem ser, volem ser divulgadors d'una manera de tocar i d'una manera de fer, perquè després la gent pugui endinsar-se més en aquest estil. Adoctrinem en el punk-rock.

Qui fa l'art del grup? Té un estil molt marcat!
Els faig jo, soc educador social però com a hobby m'agrada el disseny. M'agraden molt els dibuixos per a adults, soc un gran fan de Rick and Morty per exemple i també soc lector de còmics.
 

Et convidem al proper concert de Panellet a La Mirona de Salt. Aquest proper divendres 5 d'octubre la banda actua a la població gironina en el segon concert de presentació del disc. Només has d'omplir el formulari que et proposem i podràs guanyar una de les dues entrades dobles que sortegem.