Actualitat

Pau Figueres, un so àrid i assolellat

El músic presenta el seu segon disc a la Fira Mediterrània en el marc del Circuit Folc

| 04/10/2018 a les 19:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, guitarra, Pau Figueres, actualitat
Pau Figueres
Pau Figueres | Arxiu de l'artista
El guitarrista Pau Figueres actuarà aquest divendres 5 a El Sielu de Manresa (21 h), obrint el Circuit Folc d'enguany i presentant el disc Nada nuevo bajo el sol (Satélite K, 2018). Parlem amb el músic d'un repertori on textures orgàniques i electròniques embolcallen una guitarra de so àrid i assolellat.

Pau Figueres (Whatabout Music, 2015) va ser el primer àlbum com a solista d'un guitarrista que no ha parat d'acompanyar grans cantants i de participar en tota mena de projectes d'estils molt diversos des que tenia pocs anys. I tot i que no es considera flamenc en absolut, sí que és cert que Figueres no es cansa de pouar en les formes i la tradició d'aquest gènere per extreure'n idees que després es troben i es fonen amb elements característics del pop, del jazz i del que més convingui.

Tot això es plasma, encara més, al seu segon disc, Nada nuevo bajo el sol (Satélite K, 2018), que surt publicat aquest 5 d'octubre coincidint amb el concert de Manresa. Una frase de John Lennon va inspirar el títol d'un disc amb el qual es transmet la idea que la música, com les arts en general, no deixa de ser una sèrie de variacions sobre temes ja existents. "Quan acabo una composició, m'adono que tal element l'he tret de tal lloc, que tal altre ve de tal músic que vaig escoltar, i així amb tot", explica Pau Figueres. Sol passar que els bons artistes arriben a un punt de sinceritat en què admeten que tot és tradició. I nosaltres hi podríem afegir un lema que s'ha atribuït a Pablo Picasso, però que també va fer servir un altre il·lustre andalús molt estimat per Figueres, Paco de Lucía: "Els mediocres copien, els genis roben". 

Un dels grans companys del genial guitarrista d'Algesires, el baixista Carles Benavent, torna a col·laborar amb Pau Figueres, com ja va fer fa anys al seu primer disc. I apareix també el raper novaiorquès BluRum13, introduint un element nou en un repertori on els sons orgànics s'embolcallen subtilment amb ambientacions, sintetitzadors modulars... i fins i tot rascats de guitarres diferents processats per construir loops que en el cas de "Mabiche", per exemple, segueixen patrons del trap.

Ja sigui per les fotografies d'Aymée Hamon on es veu un Pau Figueres tocant als Monegros com si estigués tocant a Mart, ja sigui pel títol del disc o ja sigui –sobretot– per unes composicions on ressonen vents i ecos, amb la guitarra passejant-se per amplis espais oberts, és fàcil tancar els ulls i pensar en un ambient àrid i assolellat. "Tot s'ha anat encaminant cap a aquest ambient, però d'una manera molt intuïtiva", explica el guitarrista, que hi afegeix: "La meva nòvia em va dir que la guitarra és un instrument àrid, i és cert, si la toques a pèl, sense cap tractament, té un so molt sec i feréstec". L'originalitat de l'obra es reforça encara més amb un altre detallet vintage: Figueres va pensar de fer una edició de vinil de Nada nuevo bajo el sol, però al final se n'han fet cassets. 

Al concert de Manresa, acompanyaran Pau Figueres un segon guitarrista, Darío Barroso; els teclats de Kquimi Saigi, les percussions d'Arnau Figueres i el baix d'Ismael Alcina. El guitarrista també serà a la Fira Mediterrània el dissabte 6 d'octubre fent costat a Carles Dénia en la seva adaptació del Cant espiritual d'Ausiàs March (Teatre Conservatori, 19 h).


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais