Mor la soprano Montserrat Caballé

Nascuda a Barcelona el 12 d'abril de 1943, Montserrat Caballé és una de les artistes més carismàtiques i admirades de la lírica internacional. Amb ella, la lírica catalana assoleix el punt àlgid. És una de les veus més grans del segle XX, famosa arreu del món per la indiscutida bellesa del seu instrument.

Formada al Conservatori del Gran Teatre del Liceu, escenari al qual puja per primera vegada el 1953, en un concert de final de curs, amplia la seva formació a Itàlia, Suïssa i Alemanya. Comença a cantar primers papers al teatre de Basilea, el 1959 debuta a l’Òpera de Viena i l’any següent a La Scala de Milà. El seu primer gran triomf, però, li arriba el 1962 al Liceu, amb Arabella de Richard Strauss; el 1965 obté un èxit referendat amb el seu inesperat debut –sustituint Marilyn Horne– al Carnegie Hall de Nova York, que li val la posterior presentació al Metropolitan Opera, amb Faust.

Artista d’enorme versatilitat i immens repertori, és proverbial la seva natural capacitat per canviar de gènere, fet que li permet fins i tot acostar-se al terreny del pop, al costat d’artistes com el desaparegut Freddie Mercury, amb qui interpreta la cançó "Barcelona", himne dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Admirada especialment en el repertori belcantista, Caballé ha fet prevaldre sempre la perfecció de l'emissió a la interpretació dramàtica. Aquesta és l'essència del seu art, que s'ha fet palès en més de vuitanta personatges operístics. Ha cantat Donizetti, Rossini, Bellini –Norma és un dels seus papers més emblemàtics– i també Mozart, Verdi, Gluck, Massenet, Wagner, Cilea, Gounod i autors contemporanis, com Lleonard Balada, del qual estrena al Liceu l’òpera Cristóbal Colón (1989). La sarsuela i la cançó espanyola formen també part important d’un repertori que no ha descuidat mai el gust pel lied.