Mor la soprano Montserrat Caballé

La cantant ha mort als 85 anys a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona

Caballé representa el punt àlgid de la lírica catalana

| 06/10/2018 a les 08:42h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, montserrat caballé, òpera
Imatge il·lustrativa
Nascuda a Barcelona el 12 d'abril de 1943, Montserrat Caballé és una de les artistes més carismàtiques i admirades de la lírica internacional. Amb ella, la lírica catalana assoleix el punt àlgid. És una de les veus més grans del segle XX, famosa arreu del món per la indiscutida bellesa del seu instrument.

Formada al Conservatori del Gran Teatre del Liceu, escenari al qual puja per primera vegada el 1953, en un concert de final de curs, amplia la seva formació a Itàlia, Suïssa i Alemanya. Comença a cantar primers papers al teatre de Basilea, el 1959 debuta a l’Òpera de Viena i l’any següent a La Scala de Milà. El seu primer gran triomf, però, li arriba el 1962 al Liceu, amb Arabella de Richard Strauss; el 1965 obté un èxit referendat amb el seu inesperat debut –sustituint Marilyn Horne– al Carnegie Hall de Nova York, que li val la posterior presentació al Metropolitan Opera, amb Faust.

Artista d’enorme versatilitat i immens repertori, és proverbial la seva natural capacitat per canviar de gènere, fet que li permet fins i tot acostar-se al terreny del pop, al costat d’artistes com el desaparegut Freddie Mercury, amb qui interpreta la cançó "Barcelona", himne dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Admirada especialment en el repertori belcantista, Caballé ha fet prevaldre sempre la perfecció de l'emissió a la interpretació dramàtica. Aquesta és l'essència del seu art, que s'ha fet palès en més de vuitanta personatges operístics. Ha cantat Donizetti, Rossini, Bellini –Norma és un dels seus papers més emblemàtics– i també Mozart, Verdi, Gluck, Massenet, Wagner, Cilea, Gounod i autors contemporanis, com Lleonard Balada, del qual estrena al Liceu l’òpera Cristóbal Colón (1989). La sarsuela i la cançó espanyola formen també part important d’un repertori que no ha descuidat mai el gust pel lied.


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais