Entrevista

Joan Rovira: «Vull fer un canvi important en la producció i espectacle»

El cantautor ebrenc està a punt de tancar la gira del disc 'Encara tenim temps'

El darrer concert serà a la sala La Nau de Barcelona el 27 d'octubre

| 17/10/2018 a les 20:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Premis Enderrock, La Nau, entrevista, Joan Rovira
Joan Rovira
Joan Rovira | Michal Novak
Saxofonista llicenciat a l'ESMUC, guitarrista, compositor i cantant, Joan Rovira podria fer tots els papers de l'auca però ha decidit convertir-se en un dels cantautors catalans de referència gràcies al seu optimisme, la seva festivitat i l'experiència que té com a músic de carrer. L'ebrenc va iniciar la carrera en solitari el 2015 amb l'àlbum Peix sense espina (Satélite K, 2015), que ha seguit amb Encara tenim temps (Satélite K, 2017), disc amb el qual arriba a la recta final de la gira. El darrer concert d'aquesta fructífera etapa serà el 27 d'octubre a la sala La Nau de Barcelona, on es podran sentir algunes de les cançons que formaran el nou disc de Rovira, previst per al 2019. Parlem amb el músic sobre passat, present i futur.

Com ha estat la rebuda de la gira?
Aquesta gira va començar molt bé, amb un premi Enderrock i participant a La Marató de TV3. Jo crec que una cosa porta l'altra: si fas un bon disc i una bona gira prèvia, l'any següent van sortint coses. Reculls el que has sembrat. Vam presentar el disc a Barcelona, on vam exhaurir les entrades a la sala Bikini, i tanquem la gira de nou a Barcelona, aquest 27 d'octubre, que és precisament el meu aniversari, amb un altre sold out. És el millor regal i una bona manera de tancar l'etapa. Encara tenim temps ens ha portat per molts pobles i ciutats, per molts llocs increïbles on hem conegut molta gent. Ha estat una experiència molt bonica i, a més, un gran canvi des de Peix sense espina, tant pel que fa a seguidors com a concerts... I, sobretot, per l'aprenentatge personal.

Com bé has dit, vas guanyar el Premi Enderrock 2018 al millor disc d'autor. Què va suposar per tu i per la teva carrera?
Crec que tot són elements que fan que vagis pujant graons dia a dia o any a any. No m'ho va canviar tot, però evidentment va ser una passada. Rere aquest disc hi ha molt d'esforç: moltes hores de compondre en solitari i després amb el grup, de treballar-ho conjuntament, de produir el disc després, molts viatges del Delta a Barcelona per assajar i gravar, amb tot el cost econòmic que això suposa. Per això va ser un reconeixement increïble. I més tenint en compte els dos altres músics que es presentaven també a la mateixa categoria, Manu Guix i Cesk Freixas, que per mi són grans de la música del nostre petit país. Potser, a partir de la votació popular, passar (dit bruscament) "per damunt d'ells" em va sorprendre i em va fer molta il·lusió. Em va fer veure que les coses s'estan fent realment bé i que darrere el projecte hi ha molts seguidors que em donen suport.

Quin és el missatge d'Encara tenim temps?
Un quan fa les cançons no és conscient de quina coherència tindrà el disc. Va ser una vegada acabat que em vaig adonar que bàsicament parlava del temps i de l'amor, que en són els dos pilars. Jo em trobava en un moment amb trenta anys i escaig en què em començava a plantejar algunes coses, i el temps n'era una. La cançó "Com el primer dia" defineix molt bé com s'entremesclen l'amor i el temps: explica com el temps pot canviar l'amor i com l'amor pot condicionar el temps. D'altra banda, el senzill del disc és "Encara tenim temps", que crec que és un missatge molt ben trobat perquè realment, si ho penses, és un dels millors missatges que et poden dir a la vida.
 

Joan Rovira. Foto: Michal Novak


Vas "començar" tocant pels carrers... Com ha estat el camí que t'ha dut fins aquí?
Jo sempre dic que els tres pilars forts a la meva vida, pel que fa a aprenentatge, han estat els cinc anys a l'orquestra de ball, els anys que vaig estudiar saxo a l'ESMUC, i el temps que vaig tocar pel carrer. Vaig tocar al carrer durant tres estius brutals en què vaig aprendre idiomes, vaig conèixer moltíssima gent, vaig viure experiències bones i dolentes, molts moments de solitud i molts de voler tornar a casa. Allà a París em vaig trobar amb mi mateix, m'enyorava però sabia que havia de ser allà per aprendre al carrer. Hi tocava bàsicament versions però també hi vaig compondre la majoria de cançons de Peix sense espina

Prepares alguna cosa especial per al darrer concert de la gira a La Nau?
Sí, farem un avançament de dos o tres temes inèdits del nou disc. Tenim moltes ganes de tocar totes les noves cançons, però ens hem d'esperar perquè si no seria un final de gira i alhora la presentació d'un nou disc. M'agrada ensenyar algunes cançons noves a la gent i deixar-los amb la mel a la boca. Preparar-los pel pròxim any, perquè vull fer un canvi important, tant en la producció com en l'espectacle: vull fer el projecte més gran amb encara un altre músic. Jo crec que amb la banda no hem tocat sostre, que podem arribar molt més lluny i seguir creixent. Per això estem preparant un directe que serà molt potent. 

Ens pots avançar algun detall d'aquest nou disc?
El calendari pot canviar, però en principi cap al gener en sortirà el primer single. El disc calculo que veurà la llum cap al març, juntament amb la presentació. Tot i així, no puc dir res segur perquè encara estem tancant data i lloc. 


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais