Entrevista

Pep Mirambell: «Els que fan l’Anís Tenis de moment no ens han enviat ni una botella»

Els Jóvens són els triomfadors dels premis Ovidi 2018

S’enduen els premis de grup revelació, millor cançó, millor lletra i millor disseny

​Els Jóvens, grup de l'any als XIII Premis Ovidi Montllor

| 22/10/2018 a les 08:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, València, Premis Ovidi, entrevista, Els Jovens
Els Jóvens
Els Jóvens | Arxiu de l'artista
Els Jóvens han estat els grans triomfadors dels Premis Ovidi 2018, en aconseguir guanyar les categories de grup revelació, millor lletra, millor cançó i millor disseny. N’hem parlat amb el seu compositor, Pep Mirambell, que a més és un dels dos cantants de la formació. Comencem demanant el seu parer sobre les categories en què han resultat guanyadors.


Grup revelació
Suposo que com que vam començar a eixir a la llum el febrer, ens tocava estar en aquesta categoria. Ha estat una sorpresa que pensin que som un dels grups revelació de la música valenciana d’enguany. Per nosaltres és guai saber que la música tradicional pot ser revelació. I a més per partida doble, perquè entre els finalistes també hi havia Jonatan Penalba.

Millor lletra per “T’ailoviu més que l’hòstia”
Majoritàriament, les lletres les fa René Macone. Els dos coincidim que pensem que aquesta no és la nostra millor lletra, però això és molt subjectiu. Ens agrada més, per exemple, la d’“Anís Tenis” o “Eduardo i el fantasma de la mascletà”. “T’ailoviu més que l’hòstia” em pareix una cançó redona, més que una bona lletra. Però igualment n'estem molt contents!



Millor cançó per “Anís Tenis”
És una cançó dylaniana, on la intensitat de la música té un paper important. Amb René portem fent cançons junts en diferents estils bastant de temps i pensem que aquesta és la millor que hem fet fins al moment. Que l’hagin considerat la millor cançó ens pareix espectacular. Ha creat reaccions molt bones a la gent. Pot quedar molt Dylan o molt folk americà però té un component de ràbia en la lletra que és molt tradicional. A banda del tres per quatre…



Millor disseny
A René li agrada molt dibuixar. És l’autor del logo que apareix a “Anís Tenis” i on posa ‘Els Jóvens’ amb les lletres de les Tortugues Ninja. René ha apostat per aplicar la seva passió per la il·lustració i pel còmic al disc. Va contactar amb cinc il·lustradors –quatre valencians i una catalana– que ens agraden molt, per fer moltes portades. Luis Yang és un il·lustrador que va néixer a la Xina, que va venir a València quan era xiquet i que ara se n’hi ha tornat. Crec que va fer la portada des de la Xina. Té un estil personal, mig manga mig naïf. M’agrada molt com s’equilibra amb la nostra proposta pel que fa a lo modern i lo antic.

També estàveu nominats a millor disc de folk.
És la categoria en la qual encaixàvem millor, tot i que si ens hagueren englobat a la categoria de pop tampoc no ens hauria sorprès. Però som un grup de folk, encara que nosaltres venim del pop i tenim una mirada pop del folk. És la trobada de la música popular actual, que és el pop, amb la música popular tradicional. Els monstres amb qui ens ha tocat compartir nominacions són espectaculars. Jo vaig compondre les cançons d’Els Jóvens i la fase de recerca la vaig fer escoltant els discos de Carles Dénia i de Pep Botifarra. Haver estat nominats amb ells és molt guai. I Jonatan Penalba, que també està començant, ens agrada molt.

Us pensàveu estar nominats en cinc categories?
La veritat és que no ens ho esperàvem gens. Fent càbales estranyes vam comptar a quantes categories podíem aspirar, que eren sis perquè no tenim videoclip. Hem tingut cinc nominacions. Només ens ha fallat millors arranjaments!

La millor cançó es diu “Anís Tenis”. Potser algú no sap que parleu d’una beguda molt popular. Us han enviat gaires ampolles per la publicitat?
Anís Tenis es fa al poble del meu pare, un poble castellanoparlant d’Alacant que es diu Monforte del Cid. Els que fan l’Anís Tenis són cosins sèptims de mon pare. Ens agrada vincular les cançons al nostre poble i a la nostra història personal i vam triar eixe nom. A banda del meu vincle personal, l’Anís Tenis segurament és la beguda més popular del País Valencià. Ha estat graciós perquè el comunity manager d’Anís Tenis és un catxondo i ens ha anat fent gracietes per les xarxes… però de moment cap botella…

Heu fet gaires actuacions aquest estiu?
Som molts, tenim feines i ens costa molt conciliar-les amb les actuacions. Hem tingut poques actuacions però a llocs que són molt xulos. Torrent, València, Gandia, Sagunt, Castelló de la Ribera… Pensem que per a nosaltres és millor tenir poques dates però grans. A més, estem molt dispersats. Jo visc a Barcelona, René a Madrid, els altres a Alcoi, a València, a Elx…

Tocar a Catalunya és una assignatura pendent?
Vam començar al Concurs Sons. Va ser el nostre primer concert quan encara no teníem el projecte ben definit. I el tercer concert va ser al BarnaSants, però ja no hem tornat més. Ara mateix nosaltres ens portem el management perquè ens sembla més honest i sostenible. Visc a Barcelona però m’està costant molt trobar un circuit on actuar.

Penseu en un nou disc, o allargareu aquest?
Crec que l’allargarem. És inevitable pensar en més cançons i ja les estem projectant, però tenim una manera de funcionar personal. Primer farem cançons per a mi, per al meu projecte personal. Seran cançons pop fora d’Els Jóvens. Ara tenim apagat el projecte en solitari, i d’aquí a un temps canviarem, apagarem Els Jóvens i encendrem l’altre. I anirem combinant un projecte amb l’altre. Amb Els Jóvens hem après molt. Ens hem posat límits perquè hem volgut fer una jota, un cant de batre, i ara tenim ganes de fer un disc de pop sense límits.

Els Jóvens en valencià i Pep Mirambell en castellà?
Estem pensant que el meu projecte siga mixt. Sempre ens han agradat molt els artistes que utilitzen els dos idiomes: Joan Manuel Serrat, Albert Pla, Joan Colomo… Així definim els dos projectes diferenciats, tant en el pla lingüístic com en l'estilístic.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.