No poques vegades Tomeu Quetgles fa l'exercici de partir d'allò particular per trobar-se amb allò universal. Ell mateix explica: "Aquesta idea d'haver tallat un camí cap a la mar, els que som mallorquins sabem de què va. Ara bé també parlo de camins tallats entre persones, entre relacions humanes que, si ho mirem alhora des de la universalitat, no ens permeten triar el nostre camí com a espècie. No tenim rumb, no hi ha direcció. El que podem fer és mirar endins i veure que en l'altre hi ha el nostre reflex, mirar de no deixar ningú pel camí i transformar-mos". Diuen que l'humor i la saviesa de vegades es confonen, i aquesta premissa la podríem utilitzar per analitzar l'obra del palmesà, que afegeix: "És el desè disc d'ençà de les primeres gravacions que vaig fer fa vint anys; ara en fa vint-i-cinc que vaig començar a tocar en bars que ja no existeixen, com el Cafetí, un de mític que hi havia devora la Seu". Amb una discografia de més de cent cançons continua amb més força que mai.
El proper 20 de desembre presentarà de manera oficial el nou àlbum al Teatre Municipal Xesc Forteza, un espectacle amb banda i nodrit de col·laboracions que serviran per celebrar una carrera llarga i imparable i un desè disc que és la cirereta del pastís.
Foto: Arxiu de Tomeu Quetgles