entrevista

Papa Topo: «D'ençà que vam creuar l’oceà no podem deixar de pensar en tornar-hi immediatament!»

El grup mallorquí resident a Barcelona és tot un fenomen a les dues bandes de l'Atlàntic

| 26/10/2018 a les 15:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevista, EDR Balears, Papa Topo
Imatge il·lustrativa
Els mallorquins apadrinats pel mític segell Elefant Records han creuat fa pocs dies l'oceà Atlàntic per trobar-se amb els seus seguidors de Xile i l'Argentina. Les seves reproduccions a Spotify es compten per centenars de milers. Un grup que va néixer quan la música digital encara anava amb bolquers i el que estava de moda era el MySpace, una xarxa social ja extingida. Actualment presenten Ópalo negro (Elefant Records, 2016).

Quines sensacions teniu després d'un temps de la sortida del vostre últim disc? 
Ópalo negro va significar un punt d'inflexió molt gran en la carrera del grup, va marcar una nova etapa. Aquest disc és, per a nosaltres, un manifest de com vivim i escoltem la música. Cada cançó es un món, és un disc molt eclèctic i hi cap de tot! Per aquest motiu, algunes persones que esperaven que féssim un disc en la línia d’Oso panda va quedar decebuda, però vam connectar amb moltíssima gent que es va entusismar amb l’evolució del grup. Sorprenentment, les cançons que més canta i balla la gent actualment als concerts són les d’Ópalo negro (Elefant Records, 2016), així que estem molt contents amb la rebuda del públic.

Com han anat els concerts a Xile i l'Argenitina? Heu notat moltes diferències respecte al públic al qual esteu habituats a cantar els vostres hits? 
Ha estat una experiència increïble, com també ho van ser les nostres gires prèvies per Mèxic i els Estats Units. El nostre públic aquí és meravellós i molt entusiasta, però ja portem deu anys tocant i la gent ens té més vistos. El públic de fora ens rebia per primera vegada i hi havia molta gent que portava anys esperant veuren's i conèixer-nos, així que han estat experiències molt intenses i emocionants. Hi havia gent que fins i tot es posava a plorar quan ens venien a parlar! 


Moltes vegades participeu de les activitats a favor dels drets LTGBI. Sentiu que com a músics teniu la responsabilitat de donar suport a causes socials? 
Alguns de nosaltres hem estat víctimes d’abusos de manera reiterada durant molt de temps, i el motiu sempre era per no seguir la norma, ja sigui en qüestió de preferència sexual, manera de vestir o gustos en general. Actualment, gràcies a l’altaveu que ens dona el grup, intentem visibilitzar opcions afectivosexuals alternatives i reivindicar la diferència en general. El tema de l’assetjament escolar ens preocupa especialment (dins el grup hi ha tant víctimes com docents, així que és un tema que ens toca de prop), i per això per exemple quan ens van demanar de fer una cançó per a nens i nenes per al festival Minimúsica vam fer “Chico de Plutón”, una cançó sobre un nen que s’enamora d’un àlien a qui tothom rebutja a l’escola. 

D'on us inspireu per triar els vostres outfits de concerts? 
Uns dies abans del concert ens ajuntem i anem a inspirar-nos a rastros o basars xinesos, i a partir del que trobem pensem un concepte general, pot ser una idea senzilla com una combinació de colors o idees més enrevessades com “roba fluorescent per a emergències”, “roba de gala de Cap d’Any de TVE”, “iconografia espanyola” o el que sigui. Sempre és vestuari colorit i festiu que ajuda a crear l’ambient que volem transmetre als nostres concerts. Hem descobert que quan la gent connecta més amb nosaltres en directe és quan vivim el xou com si fos una festa al nostre pis. Tot i les imperfeccions tècniques que pot provocar el nostre desmesurat entusiasme, la gent empatitza amb la nostra felicitat i se'n contagia!
 
Els vostres oients a les plataformes socials es reparteixen entre les dues bandes de l'Atlàntic. Viatjaríeu més sovint al continent americà? Què és el que us agrada de sortir de gira? 
D'ençà que vam creuar l’oceà no podem deixar de pensar en tornar-hi immediatament! Actualment ja tenim més seguidors a l'Amèrica Llatina que a tot l'Estat espanyol i, com ja hem explicat abans, el públic allà és molt entusiasta, així que farem el possible per anar-hi sovint. Cada vegada que sortim de gira és una aventura, coneixem moltíssima gent, grups amics, fans que es converteixen en grans amistats, i descobrim indrets que no descobriríem mai si no fos per la banda, així que ens sentim agraïdíssims! 
 
Fa una temporada que sou les mateixes quatre persones al grup. Noteu una evolució en el pla musical? Com us hi sentiu? 
Actualment estem molt connectats, cadascú ha trobat el seu lloc al grup i les cançons han crescut amb el que cadascú aporta. La nostra relació d’amistat es deixa sentir en la música que fem! 


Com va anar la col·laboració amb Yurena?
Yurena és tot un referent per a nosaltres. Igual que Papa Topo durant el boom d’"Oso panda", salvant les distàncies, va rebre infinits insults quan es va fer famosa amb els seus macrohits “No cambié” o “A por ti”, però va saber aguantar la falta de sensibilitat pop del públic general, que només veia en ella les imperfeccions tècniques. Va reconduir la seva carrera col·laborant amb alguns dels millors compositors pop del país com Carlos Berlanga i Nacho Canut de Dinarama, fins i tot amb altres de més underground com Teresa Iturrioz i Ibon Errazkin de Single. Les seves maquetes i Superstar, el seu primer disc, però sobretot la seva manera d’entendre el pop han estat sempre referents per a nosaltres, tant en el pla musical com en l’actitud artística. Per aquest motiu, col·laborar amb ella ha estat un somni fet realitat que encara no ens podem creure que hagi passat! 
 
Per on es mouen els futurs projectes de Papa Topo? Heu trobat el gust a les bandes sonores?
Actualment estem preparant un nou LP, alhora que presentarem aviat les cançons de la banda sonora de Puta y amada, la pel·lícula que hem fet amb en Marc Ferrer, el nostre director fetitxe. Les col·laboracions amb en Marc (que, a més de parella artística, és la parella sentimental de n’Adrià) són recíproques: sota el nom de Producciones Inmundas fem junts els videoclips, pel·lícules, bandes sonores, fotos...
 
Quins són els concerts més especials del futur immediat?
Serem amb la Yurena al Halloween de la Festa Tanga a Barcelona el dia 31, farem una minigira per Andalusia, i més coses que encara no podem anunciar! 
 

Foto: Arxiu de Papa Topo


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais