entrevista

Papa Topo: «D'ençà que vam creuar l’oceà no podem deixar de pensar en tornar-hi immediatament!»

El grup mallorquí resident a Barcelona és tot un fenomen a les dues bandes de l'Atlàntic

| 26/10/2018 a les 15:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevista, EDR Balears, Papa Topo
Imatge il·lustrativa
Els mallorquins apadrinats pel mític segell Elefant Records han creuat fa pocs dies l'oceà Atlàntic per trobar-se amb els seus seguidors de Xile i l'Argentina. Les seves reproduccions a Spotify es compten per centenars de milers. Un grup que va néixer quan la música digital encara anava amb bolquers i el que estava de moda era el MySpace, una xarxa social ja extingida. Actualment presenten Ópalo negro (Elefant Records, 2016).

Quines sensacions teniu després d'un temps de la sortida del vostre últim disc? 
Ópalo negro va significar un punt d'inflexió molt gran en la carrera del grup, va marcar una nova etapa. Aquest disc és, per a nosaltres, un manifest de com vivim i escoltem la música. Cada cançó es un món, és un disc molt eclèctic i hi cap de tot! Per aquest motiu, algunes persones que esperaven que féssim un disc en la línia d’Oso panda va quedar decebuda, però vam connectar amb moltíssima gent que es va entusismar amb l’evolució del grup. Sorprenentment, les cançons que més canta i balla la gent actualment als concerts són les d’Ópalo negro (Elefant Records, 2016), així que estem molt contents amb la rebuda del públic.

Com han anat els concerts a Xile i l'Argenitina? Heu notat moltes diferències respecte al públic al qual esteu habituats a cantar els vostres hits? 
Ha estat una experiència increïble, com també ho van ser les nostres gires prèvies per Mèxic i els Estats Units. El nostre públic aquí és meravellós i molt entusiasta, però ja portem deu anys tocant i la gent ens té més vistos. El públic de fora ens rebia per primera vegada i hi havia molta gent que portava anys esperant veuren's i conèixer-nos, així que han estat experiències molt intenses i emocionants. Hi havia gent que fins i tot es posava a plorar quan ens venien a parlar! 


Moltes vegades participeu de les activitats a favor dels drets LTGBI. Sentiu que com a músics teniu la responsabilitat de donar suport a causes socials? 
Alguns de nosaltres hem estat víctimes d’abusos de manera reiterada durant molt de temps, i el motiu sempre era per no seguir la norma, ja sigui en qüestió de preferència sexual, manera de vestir o gustos en general. Actualment, gràcies a l’altaveu que ens dona el grup, intentem visibilitzar opcions afectivosexuals alternatives i reivindicar la diferència en general. El tema de l’assetjament escolar ens preocupa especialment (dins el grup hi ha tant víctimes com docents, així que és un tema que ens toca de prop), i per això per exemple quan ens van demanar de fer una cançó per a nens i nenes per al festival Minimúsica vam fer “Chico de Plutón”, una cançó sobre un nen que s’enamora d’un àlien a qui tothom rebutja a l’escola. 

D'on us inspireu per triar els vostres outfits de concerts? 
Uns dies abans del concert ens ajuntem i anem a inspirar-nos a rastros o basars xinesos, i a partir del que trobem pensem un concepte general, pot ser una idea senzilla com una combinació de colors o idees més enrevessades com “roba fluorescent per a emergències”, “roba de gala de Cap d’Any de TVE”, “iconografia espanyola” o el que sigui. Sempre és vestuari colorit i festiu que ajuda a crear l’ambient que volem transmetre als nostres concerts. Hem descobert que quan la gent connecta més amb nosaltres en directe és quan vivim el xou com si fos una festa al nostre pis. Tot i les imperfeccions tècniques que pot provocar el nostre desmesurat entusiasme, la gent empatitza amb la nostra felicitat i se'n contagia!
 
Els vostres oients a les plataformes socials es reparteixen entre les dues bandes de l'Atlàntic. Viatjaríeu més sovint al continent americà? Què és el que us agrada de sortir de gira? 
D'ençà que vam creuar l’oceà no podem deixar de pensar en tornar-hi immediatament! Actualment ja tenim més seguidors a l'Amèrica Llatina que a tot l'Estat espanyol i, com ja hem explicat abans, el públic allà és molt entusiasta, així que farem el possible per anar-hi sovint. Cada vegada que sortim de gira és una aventura, coneixem moltíssima gent, grups amics, fans que es converteixen en grans amistats, i descobrim indrets que no descobriríem mai si no fos per la banda, així que ens sentim agraïdíssims! 
 
Fa una temporada que sou les mateixes quatre persones al grup. Noteu una evolució en el pla musical? Com us hi sentiu? 
Actualment estem molt connectats, cadascú ha trobat el seu lloc al grup i les cançons han crescut amb el que cadascú aporta. La nostra relació d’amistat es deixa sentir en la música que fem! 


Com va anar la col·laboració amb Yurena?
Yurena és tot un referent per a nosaltres. Igual que Papa Topo durant el boom d’"Oso panda", salvant les distàncies, va rebre infinits insults quan es va fer famosa amb els seus macrohits “No cambié” o “A por ti”, però va saber aguantar la falta de sensibilitat pop del públic general, que només veia en ella les imperfeccions tècniques. Va reconduir la seva carrera col·laborant amb alguns dels millors compositors pop del país com Carlos Berlanga i Nacho Canut de Dinarama, fins i tot amb altres de més underground com Teresa Iturrioz i Ibon Errazkin de Single. Les seves maquetes i Superstar, el seu primer disc, però sobretot la seva manera d’entendre el pop han estat sempre referents per a nosaltres, tant en el pla musical com en l’actitud artística. Per aquest motiu, col·laborar amb ella ha estat un somni fet realitat que encara no ens podem creure que hagi passat! 
 
Per on es mouen els futurs projectes de Papa Topo? Heu trobat el gust a les bandes sonores?
Actualment estem preparant un nou LP, alhora que presentarem aviat les cançons de la banda sonora de Puta y amada, la pel·lícula que hem fet amb en Marc Ferrer, el nostre director fetitxe. Les col·laboracions amb en Marc (que, a més de parella artística, és la parella sentimental de n’Adrià) són recíproques: sota el nom de Producciones Inmundas fem junts els videoclips, pel·lícules, bandes sonores, fotos...
 
Quins són els concerts més especials del futur immediat?
Serem amb la Yurena al Halloween de la Festa Tanga a Barcelona el dia 31, farem una minigira per Andalusia, i més coses que encara no podem anunciar! 
 

Foto: Arxiu de Papa Topo


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Antònia Font
Antònia Font | Juan Miguel Morales
Antònia Font, Roger Mas, Albert Pla i Cesk Freixas, entre altres, també van editar recordats discos aquell any
Bemba Saoco
Bemba Saoco | Arxiu del grup
El novè videoclip del grup gairebé completa la sèrie audiovisual del seu primer disc
Miquel Álvarez
Miquel Álvarez | Arxiu artista
L'exbaixista de Smoking Souls presenta el segon videoclip del seu projecte en solitari
Fragment del vídeo de promoció del BarnaSants
Fragment del vídeo de promoció del BarnaSants
La XXIV edició del festival de cançó d'autor se celebrarà del 25 de gener al 14 d'abril | Amb motiu del 20N presenten un curtmetratge titulat «Feixisme mai més»
Sandra Bautista
Sandra Bautista | Carles Rodríguez
S'hi sentiran també temes dels tres finalistes Sandra Bautista, Menut i L'Home Invent
MC50
MC50 | Xavier Mercadé
Fotografies del concert de la mítica banda de Detroit en la seva gira dels 50 anys, dins el Festival del Mil·lenni
Bemba Saoco
Bemba Saoco | Arxiu del grup
El novè videoclip del grup gairebé completa la sèrie audiovisual del seu primer disc
Miquel Álvarez
Miquel Álvarez | Arxiu artista
L'exbaixista de Smoking Souls presenta el segon videoclip del seu projecte en solitari