herois particulars

Ferran Piqué, el que va cridar «uuhh»

El guitarrista i cantant d'Els Amics de les Arts ens parla dels artistes que més l'han influenciat

| 28/10/2018 a les 10:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, herois particulars, Ferran Piqué, Els Amics de les Arts, Bon Iver, entrevista
Ferran Piqué
Ferran Piqué | Michal Novak
Passar una tarda escoltant música amb Ferran Piqué ha de ser una experiència exquisida. Un rere l’altre, el guitarrista i cantant d’Els Amics de les Arts aniria posant Jeff Buckley i Radiohead, Los Planetas i Coldplay, The XX, Ferran Palau... però sobretot sonaria Bon Iver.



Quin és l’artista que més t’ha influenciat?
Vaig una mica per èpoques, ara diria Bon Iver. No recordo exactament quan el vaig descobrir, potser va ser en un blog o una revista, però va ser amb el seu disc de debut For Emma, Forever Ago (Jagjaguwar/4AD, 2008). Es va convertir instantàniament en un dels meus favorits. És un àlbum tan cru que se li veuen totes les ferides.

Què es el que més et va captivar?
Les melodies, les harmonies vocals i l’ús dels efectes. Les melodies que fa amb la suma de veus..., l’ús del vocoder a “Woods” (2009) o “715 - Cr∑∑ks” (2016), o un tema que fa amb loops de veu. És innovador però alhora emotiu. Potser el que més destacaria és que no té por de provar coses noves, anades d’olla, i segueix sabent fer temes pop. És dels pocs que encara considero autèntics, encara me’l crec.

La seva música es nota d’alguna manera en les cançons d’Els Amics de les Arts?
Temes com “Towers” (2012) van ser molt presents en la creació d’Espècies per catalogar (DiscMedi, 2012) i Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure (DiscMedi, 2014). Les guitarres, les harmonies vocals... La cançó “L’hivern que la van abduir” té molt de Bon Iver passat pel nostre filtre, evidentment. No volíem sonar com ell, però en volíem alguna cosa. A “El seu grant hit” del nostre últim disc, Un estrany poder (Sony, 2017), hi ha un samplejat de veus que en el fons és culpa seva.

Quins altres grups formen part de la teva selecció d’influències fonamentals?
Jeff Buckley amb el seu disc, Grace (Columbia, 1994), Radiohead amb The Bends (EMI, 1995), Los Planetas i Una semana en el motor de un autobús (BMG, 1998), The XX i el seu primer disc XX (Young Turks, 2009). I amb tots ells, els grans de sempre: Stones, Beatles, Bob Dylan...

Has vist mai en directe Bon Iver?
El vaig veure a Madrid perquè no vaig poder anar al seu concert a Barcelona. El dia que tocava al Poble Espanyol teníem concert a Mataró. Em moria de ràbia. La meva dona hi va anar i l’endemà va comprar entrades per anar-lo a veure a Madrid. Va ser brutal! La posada a escena va ser preciosa. Els llums, les textures que aconseguia amb l’escenografia eren magnífiques. No cal tirar confeti o tenir pantalles de mil metres o trenta ballarins per fer un xou espectacular. Recordo que a l’inici amb “Perth” se’m va posar la pell de gallina com feia anys no em passava. A “Woods” la gent es va adonar que si xiulava o feia un crit, allò quedava gravat en el looper de l’artista i després s’amplificava el crit que havies fet pels altaveus del concert, i sonava una i altra vegada. Evidentment no me’n vaig poder estar i vaig deixar anar un ‘Uuhh’ enmig d’un silenci del Sr. Vernon. Vam ‘cantar’ junts unes quantes voltes de loop. Ha estat la meva fita màxima.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais