actualitat

El Terra i Cultura 2018 ja té els cinc finalistes

Sommeliers, Projecte Mut, La Folie, Ivette Nadal i Carles Dénia i Aleix Tobias són els artistes que arriben al tram final del concurs

El 13 de novembre s'anunciarà el guanyador de l'onzena edició del Premi Miquel Martí i Pol, dotat amb 5.000 euros i una escultura de Josep Bofill

| 05/11/2018 a les 12:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Terra i Cultura 2018, premis, Terra i Cultura, Lluís Llach, actualitat, poesia
Terra i Cultura
Terra i Cultura | Xavier Mercadé
El passat 29 d'octubre es revelaven les 23 propostes triades per Lluís Llach per concórrer al certamen Terra i Cultura. Són 23 cançons escollides entre més de 300 poemes musicats en català publicades o enregistrades entre l'11 de setembre de 2017 i l'11 de setembre de 2018. Avui es poden destriar les cinc propostes finalistes que concorreran al premi Miquel Martí i Pol al millor poema musicat en català de l'any, dotat amb 5.000 euros i una obra original de l'escultor Josep Bofill.

Aquests són els cinc millors poemes musicats de l'any, segons el jurat:

Carles Dénia i Aleix Tobias, "Qual serà el jorn que la mort jo no tema", d'Ausiàs March
Ivette Nadal, "De quan t'adorms", de Víctor Sunyol
La Folie, "L'infinit a les mans", de Jordi Roig
Projecte Mut, "Ball pagès", de Marià Villangómez
Sommeliers, "La llibertat", de Joan Margarit

El jurat anunciarà el guanyador definitiu el pròxim 13 de novembre en un acte públic a la seu de la SGAE, amb la presència del president i promotor principal del premi, Lluís Llach. També formen part del jurat en aquesta onzena edició la música Laura Almerich; el director editorial de Grup Enderrock, Lluís Gendrau; el director de la SGAE a Catalunya i Balears, Ramon Muntaner, i Josep Roca, sommelier del Celler de Can Roca. 

Els guanyadors de les darreres edicions han estat David Carabén de Mishima (2017) per "Tot són preguntes" de Joan Vinyoli; Mireia Vives i Borja Penalba (2016) per “Si no fores (no amb mi)” de Roc Casagran; Bartomeu (2015) per “Els amants” de Vicent Andrés Estellés; Judit Neddermann (2014) per “El fugitiu” de Miquel Martí i Pol; Toni Xuclà (2013) per “Aquesta pau és meva” de Salvador Espriu; Roger Mas (2012) per “Si el mar tingués baranes” de Maria-Mercè Marçal; Tomàs de los Santos (2011) per “Homenatge anònim XV” de Vicent Andrés Estellés; Joan Manuel Galeas (2010) per “Em declaro vençut” de Miquel Martí i Pol, i Òscar Briz (2010) per “Sense futur” de Salvador Espriu; Sílvia Pérez Cruz (2009) per “Covava l'ou de la mort blanca” de Maria-Mercè Marçal, i Clara Andrés (2008) per “Personatges” de Josep Pedrals.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais