Després del seu esperadíssim disc de debut, Silver Blaze (Great Canyon Records, 2016),  Marta Delmont torna als escenaris amb un àlbum en què la cantautora explora l'estil americana des d'una nova vessant. Produït per Bernie Sànchez, Landlords (Great Canyon Records, 2018) deixa enrere la sonoritat country més clàssica i ens presenta un estil diferenciat, deutor de les referències més actuals del gènere.

A la presentació d'aquest nou àlbum la jove músic s'acompanyarà de la seva mentora i fundadora del segell que li dona suport, Joana Serrat. La vigatana presentarà el seu nou disc Dripping Springs (Great Canyon Records, 2017), enregistrat a la ciutat de Texas amb el mateix nom i produït pel cantant i productor Israel Nash. Sortegem dues entrades pel concert que tindrà lloc el 23 de novembre a la sala BARTS de Barcelona dins el marc del festival Curtcircuit, una oportunitat per veure les dues creadores en un moment molt dolç de les seves carreres. Parlem amb Marta Delmont sobre americana i la seva relació amb la cantautora vigatana.

Com et vas començar a interessar per l'americana?
Marta Delmont: Aquest llenguatge sempre ha tingut molt d’encant per a mi. És la música que he escoltat sempre, des que era petita. Llavors, solia escoltar música dels seixanta i setanta, com en Bob Dylan o Neil Young, però ara hi ha tota un corrent d’americana més experimental que em flipa. Per això a Landlords hem volgut portar aquest estil més al límit. Hem intentat fer una cosa diferent perquè el primer disc era més d’americana de manual.

Com et sembla que rep el públic català aquest tipus de música?
M.D.: Crec que hi ha bastanta curiositat. Noto que hi ha molt de moviment i cada cop hi ha més públic interessat per l’americana. És un tipus de públic que busca la música que no és tan habitual aquí i que ja s’ha introduït en el 'mundillo' de l'americana. A mi em fa molta il·lusió que vingui tota classe de gent a veure els meus concerts perquè m’adono que si t’hi poses, trobes a moltes persones interessades per aquest gènere. Jo pensava que era un estil de música que només escoltava jo, però la gent em ve a veure perquè també li agrada! 

En el primer disc, la Joana Serrat va estar-hi molt implicada. Vas ser la primera referència que es treia amb el seu propi segell, Great Canyon Records, i ella en va ser la productora. Quina implicació ha tingut en aquest segon disc?
M.D.: Seguim actuant i fent coses juntes, però per a aquest segon disc vaig decidir muntar-me la meva pròpia banda. La Joana té moltíssima feina i és complicat reunir-nos, no puc estar pendent de si pot o no. Tanmateix sempre que podem fem coses juntes perquè també vaig ser guitarrista de la seva banda durant gairebé 2 anys.

Recentment vau fer una minigira amb la Joana pel Regne Unit. Has notat alguna diferència entre el públic d’aquí i el d’allà?
M.D.: La veritat és que sí. Vam tocar a Liverpool i Durham, a llocs molt concrets on cada dia es fan concerts i hi ha un ambient molt afí a la música en directe. La gent de seguida volia venir a parlar amb nosaltres, s’interessava pels músics i pel que fèiem. A més, als dos llocs on vam anar, el públic estava molt engrescat per l’americana, controlaven molt del tema i això em va sorprendre. També he de dir que no sé si era així perquè es tractava del públic anglès o pels llocs en concret on vam anar.

Ets una persona que va a molts concerts?
M.D.: Sí, sí! Vaig a tots els que puc. A mi em flipa anar-hi, perquè també n’aprens molt.

Heu tingut en compte alguns referents durant la gravació de Landlords?
M.D.: La veritat és que no gaires. L’únic nom que va sortir va ser The War on Drugs que realment no s’assembla gaire al que hem acabat fent. Els vam tenir en compte per buscar una sonoritat més ambiental.
 
Vols anar al concert de Joana Serrat i Marta Delmont?
Si no et vols perdre la doble cita de les artistes a la Sala BARTS, el 23 de novembre, en el marc del Curtcircuit, pots omplir el formulari per entrar en el sorteig d'una entrada doble. Molt sort!