Quan va sortir l'àlbum Els millors professors europeus (DiscMedi, 2018) de Manel, la revista Enderrock no va quedar indiferent. Abans d'atorgar al grup el Premi Enderrock al Millor disc pop-rock en català de l'any 2009, ja se'n va fer ressò des del vessant escrit. Al número 158 de la revista, corresponent al desembre de 2008, Jordi Garrigós escrivia una ressenya sobre aquell disc que va catapultar el grup com un dels referents de la música en català. Garrigós ho deia així: 

"Potser sense ni saber-ho, Els millors professors europeus és l’àlbum que hem esperat durant molt de temps. Primer perquè intuïem el potencial del grup, i després perquè ens calia una obra d’aquestes característiques per seguir amb l’evolució natural de la nostra música contemporània. Manel han justificat aquesta espera amb un disc que irradia llum per tots cantons. Cançons folk d’ànima pop que ens expliquen unes històries del dia a dia amb aquell embolcall metafòric i humorístic que ens evoca als caps pensants de Sisa i Pau Riba. Segurament ja havíem sentit lletres costumistes com la d’“Al mar!”, “Els guapos són els raros” o “En la que el Bernat se’t troba”, però mai amb aquest somriure a la boca que et deixen les cançons del grup Manel. Decididament tots hem volgut ballar amb la noia que ens agradava (“Ai, Dolors”) o ens hem enamorat d’una “Dona estrangera” que ens ha fet parar bojos mentre pensàvem en ser un Cèsar de l’antiga “Roma”. Si a més a aquesta proximitat hi afegiu els ritmes indie-folk que us heu fet farts d’escoltar, ara amb Vampire Weekend o Beirut i abans amb Bob Dylan, heu trobat la fórmula perfecta. Manel aconsegueix consensuar tots aquests influents elaborant un disc majúscul que pot arribar a la culminació artística amb “Captatio benevolentiae”, una cançó que haurà de marcar la generació que per força caurà als peus de la música d’aquests intrèpids barcelonins. El debut d’una banda que ens deixa amb la sensació que si no existís l’hauríem d’inventar".