efemèrides

25 anys de l'estrena d'«Un pont de mar blava» al Palau Sant Jordi

El treball, escrit amb Miquel Martí i Pol, es considera un dels més ambiciosos de Lluís Llach

'Un pont de mar blava' pretenia ser un cant al respecte i a l’entesa entre les cultures mediterrànies

| 26/11/2018 a les 11:30h
Especial: Efemèrides
Arxivat a: Enderrock, Un pont de mar blava, Miquel Martí i Pol, 25 anys, Palau Sant Jordi, Lluís Llach, efemèrides
Estrena d''Un pont de mar blava'
Estrena d''Un pont de mar blava' | Juan Miguel Morales
Amb Un pont de mar blava Lluís Llach va renovar el repte de crear una obra unitària amb un desafiament que ja havia afrontat i que sempre li havia sortit bé, a Viatge a Itaca (Movieplay, 1975), Campanades a morts (Movieplay, 1977), Verges 50 (Ariola, 1980) o Astres (CBS, 1986). 

El projecte va partir dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i de la idea d’estrenar la Cantata a Barcelona, una obra simfònica d’homenatge als valors de fraternitat i solidaritat de l’esport. Al final, motius econòmics ho van fer ajornar i l'obra es va convertir, el 1993, en un àlbum conceptual. Tot i això, al disc hi apareixen referències que situen l’obra en el marc olímpic: 'Atletes de la pau, de les idees,/ atletes del somni d’un món millor,/ atletes del cor fratern, dels sentiments,/ atletes del gest bondadós./ Aquests són els qui esperem!' ("Al carrer dels quatre llits"). Tampoc no oblida el context de la guerra de Bòsnia: 'La mare plora perquè a les ones/ bressola nàufrags del terror/ i espera sempre una resposta/ que no li dem ni tu ni jo...' ("Marona"). Això sí, amb un final esperançador: 'Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,/ un pont que agermani pells i vides diferents' ("Et deixo un pont de mar blava"). 

Per al projecte, Lluís Llach va tenir les veus de la marroquina Amina Alaoui –en àrab– i la grega Nena Venetsanou –en grec–, i el 26 i 27 de novembre de 1993, acompanyat d’una vintena de músics, el va presentar amb dos concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona. El segon dia va ser transmès per TV3, que aquest mes recuperarà el concert. En total, 35.000 persones hi van assistir in situ, la majoria sense haver tingut temps material ni tan sols d'haver adquirit el disc, i van premiar amb una llarga ovació l’estrena i en especial la presència a l’escenari del poeta Martí i Pol.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais