Un any després de la manifestació que va portar més de 40.000 catalans a Brussel·les, la capital de la Unió Europea ha tornat a ser una festa. Per ser exactes, la sala La Tentation –el centre gallec de Brussel·les– ha estat el lloc de trobada de gairebé un miler de catalans per celebrar l'aniversari d'una data memorable, però sobretot per reivindicar la llibertat i els drets civils. 

En dotze hores, la música, la dansa, la gastronomia i la bonhomia s'han donat la mà al cèntric i d'estil clàssic local de la capital belga. Malgrat les traves que van intentar posar la Xunta de Galícia i la Secretaria d'Estat d'Immigracions per a la celebració de l'acte, la forta voluntat del centre gallec i de l'Associació Cat Global han aconseguit que la celebració arribés a bon port. Les 700 entrades venudes han servit per pagar les despeses dels artistes que s'han traslladat en bona part des de Catalunya. 

A més de tota la corrua artística i festiva, també han passat pel festival bona part de les autoritats catalanes que aquest dissabte es trobaven a Brussel·les, ja sigui perquè des de fa mesos es troben a l'exili en terres belgues o perquè aquest dia en concret es presentava el Consell de la República al matí. Carles Puigdemont i Quim Torra s'han mesclat entre el públic, així com també ho han fet Lluís Puig (un dels principals impulsors del festival), Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Toni Comín. 

Tot i que la llibertat es volia encarar des del vessant més ampli, també aprofitant la commemoració dels setanta anys de la Declaració dels Drets Humans feta a París, el festival s'ha convertit des de primera hora en un oasi de catalans i de, en general, cultura catalana. Pujant les escales, Les Cuineres de Sils oferien un nostrat menú amb gustos familiars com els dels fideus a la cassola, les mandonguilles amb sípia o l'estofat de vedella amb bolets. També a La Tentation, l'exposició Europe, wake up!, amb fotos de Delmi Álvarez, Lluís Brunet, Roser Vilallonga i Jordi Borràs, omplia de memòria catalana una de les parets de la sala. 

De bon principi
Passades per poc les tres del migdia començava el CityZen amb La Banda de Matadepera tocant tant a dalt de l'escenari com arran de rajola, mentre la gent aprofitava per dinar i inspeccionava l'espai. Aquest conjunt municipal s'ha vist acompanyat a mig concert per un dels seus membres il·lustres, el conseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig. "La revolta dels gegants", "El patumaire" o el "What a wonderful world" han sonat amb Puig al saxo soprano. Els matadeperencs han començat a alçar els ànims amb una bona barreja de cançons, des de sardanes fins a versions dels Beatles, tot entrava bé.

En acabar, el conseller Puig ha agraït la feina dels voluntaris i la disposició del Centre Gallec, amb qui mantenen relació des de la manifestació de l'any passat, i ha recordat que el procés català "no va en contra de res i sí a favor de tothom, perquè cadascú pugui tocar l'instrument que li vingui de gust". Després del discurs més o menys improvisat d'una de les figures clau del festival CityZen, ha estat el torn d'un dels pocs grups no catalans, Sitardust Duo. La música índia basada en els suggerents sons del sitar ha ressonat per totes les instal·lacions ja plenes d'activitat des de ben d'hora.

Després d'un breu interval protagonitzat pel pilar de dos realitzat per dues ballarines catalanes que mesclaven castellers amb dansa contemporània, han pujat a l'escenari El Petit de Cal Eril. Joan Pons i companyia han desgranat les cançons que no han parat de tocar en l'últim any de presentació del disc triangular (Bankrobber, 2018), i han acabat el concert amb el tema "Amb tot" i amb un públic que a poc a poc s'ha anat acostant. El concert d'El Petit s'ha avançat una hora per la caiguda del cartell de Kepa Junkera & Sorginak per malaltia i de Geneviève Laloy & Cie per incompatibilitat d'horaris.

El Petit de Cal Eril. Foto: Marcel Pujols

Com si el rellotge anés una hora avançat, Germà Negre ha tingut temps d'aixecar els ànims amb unes cançons de taverna arran de terra. Encerclats per un públic col·laboratiu, els banyolins han donat pas ràpidament a Josep Thió i Gerard Quintana. Els dos membres de Sopa de Cabra han repassat els grans èxits d'una banda que sempre s'ha posicionat a favor de la llibertat. A dalt de l'escenari, Quintana ha recordat Adrià Carrasco, el membre del CDR d'Esplugues que també està exiliat a Brussel·les. "El far del sud", "Camins" i un corejat "L'Empordà" han encomanat de nostàlgia viva un públic entregat.

Josep Thió i Gerard Quintana. Foto: Marcel Pujols

El contrast després de dos dels grans del rock català ha estat interessant, Ernest Crusats ha fet gala de les cançons de La iaia ell sol. Acompanyat de la seva guitarra elèctrica i de les bases del seu ordinador ha reconstruït cançons com "El meu vaixell" i n'ha tocat altres de noves. Tot plegat ha sonat nou i sorprenent i ha donat pistes de cap on anirà el seu projecte. Tot seguit, Miquel Abras ha entomat l'escena per desgranar clàssics de la seva trajectòria, a més d'algunes cançons del seus nous dicos Punt de no retorn i Punt de partida (U98 Music, 2018).

Caldejant La Tentation
A causa del retard en l'arribada de Nawaris, un dels membres de Germà Negre, David Mauricio, ha fet temps desglossant el seu repertori en solitari, a més d'alguna versió com la d'"Abril 74" de Lluís Llach. Acte seguit, el duet francoiraquià Nawaris ha ofert el seu concert basat en les composicions de laud i violoncel, que han transportat el públic a Orient de manera subtil. La delicadesa de la proposta ha fet que en algun moment el soroll de la multitud molestés els artistes, res que no s'hagi pogut solucionar amb una mica de respecte català.

A partir de llavors, la música ha pujat una revolució. Els Catarres han ofert el seu concert clàssic a còpia de hits corejables per tots els assistents, fossin o no fans del grup. El grup d'Aiguafreda s'ha passejat amb un repertori basat en cançons del nou disc, Tots els meus principis (Música Global, 2018). 

Els Catarres. Foto: Marcel Pujols

També Germà Negre ha seguit alçant la flama de la festa amb la seva ànima tavernera. Amb les cuineres de Sils atentes als passos de ball, els banyolins han aixecat encara més els ànims.

Hip-hop com a traca final
Dels convidats esperats a la festa, un dels esperats era Josep Valtonyc. El balear ha arribat just a temps per encendre, encara més, la nit. Per començar, ha cremat fotografies del rei, més endavant s'ha refregat nas i escrot amb la bandera d'Espanya, i entre els versos que s'han pogut sentir a La Tentation hi hem sentit 'qué pasará si me cargo a un facha a las seis de la noche' o 'los borbones a los tiburones'. Tot això, acompanyat del seu inseparable company de guerra, entre un públic que ha disminuït però que s'ha mantingut dret i viu entre consigna i consigna. El concert ha acabat amb l'aparició del grup gallec Ialma entonant amb Valtonyc la cançó antifeixista italiana per excel·lència, "Bella Ciao".

Valtonyc. Foto: Arxiu Cityzen

Senyor Oca ha rematat la feina pràcticament arribades les 3 de la matinada. Sergi Sala i companyia han donat una lliçó final de com fer rap en català sense despentinar-se i cantant les quaranta a bona part de la inquisició que ens governa. El seu rap de la terra s'ha vist encoratjat per uns últims valents que han conclòs una de les jornades històriques dels catalans a Brussel·les.