Tots tenim una primera vegada amb Els Pets: al cotxe quan un amic acabava de comprar el seu darrer disc, el "Vine a la festa" d'un últim dia de curs escolar, una nit d'estiu quan un monitor d'esplai tocava amb la guitarra "Bona nit"... Ahir el trio de Constantí també en va viure una, de primera vegada, amb les més de 2.200 persones que van acudir fidelment al seu inici de gira al Liceu de Barcelona, en el marc del Suite Festival. 

Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres van presentar ahir, 16 de desembre, el seu últim i melanconiós treball discogràfic, Som (RGB Suports, 2018), al gran amfiteatre barceloní, després de la preestrena del 15 de desembre a La Mirona de Salt. Abans de començar amb la nova fornada de temes, però, la banda va entonar un dels seus himnes més nostàlgics, "Agost". Era una advertència: la bellesa dels temps rau en saber sumar anys i fer somriure el públic com en els orígens. Per molt que portis dotze discos, això no canvia.
 
"Wittgenstein" i "La vida és molt avorrida sense el teu cos" van ser les primeres de la nit i la prova que els seguidors del grup només han necessitat dos mesos per memoritzar els seus nous hits. Tot i que el que va aconseguir encendre el Liceu i la tendresa dels espectadors, llanterna del mòbil en mà, va ser el tema "No vull que t'agradi aquesta cançó", del qual la banda va treure un videoclip la setmana passada.

Gavaldà es convertia en multiinstrumentista amb la introducció d'un vibraslap (instrument de percussió) a "Mil hiverns" i continuava amb "Setembre" i "Pendre mal", una de les dues cançons de Som que estan dedicades a la situació política que viu Catalunya, i que, segons els membres del trio, "no s'ha acabat d'entendre, té un toc d'Adrià Puntí", deia el cantant fent broma. "Què deu sentir una persona que s'ha passat el dia estomacant gent quan arriba a casa i fa un petó a la seva dona?", es preguntava Gavaldà sobre els crits d'aprovació del públic. "L'exèrcit que vindrà" completava la línia política present en el seu darrer àlbum. 

La temperatura va anar pujant tant dins el Gran Teatre del Liceu, que Gavaldà es va animar a moure els malucs de manera sensual amb "De tant en tant", tema amb el qual també va deixar anar un "Malamente!" a l'estil trap-flamenc de Rosalía. Només amb "Laia" i "Som" (amb Gavaldà i un acuradíssim Jordi Bastida a la guitarra) feien una pausa de rialles per reflexionar sobre el caliu que ha de rebre una persona malalta i sobre les rutines de quan un es fa gran. 
 
Els Pets se sentien com a casa i ho celebraven amb imprescindibles de la seva discografia, alguns regals de Nadal arribats abans d'hora. "La vida és bonica (però complicada), "Tantes coses a fer" i "Soroll" van desencadenar una festa que també va comptar amb un públic dret cantant a ple pulmó "Com anar al cel i tornar" i la sempre encantadora "Blue Tack". El punt i final el va donar el toc reivindicatiu i trapella de "Jo vull ser rei", un clam republicà de provocació que va deixar el públic reclamant bisos durant més de cinc minuts.

La màgia de la primera vegada d'Els Pets al Liceu només es pot viure un sol cop, però per als que vulguin acompanyar-los en altres concerts de presentació de Som, tot just acaba de començar la gira. La propera cita de melangia i festa dels de Constantí serà el 25 de gener al Teatre Kursaal de Manresa.