20.
 

ROGER MAS
Parnàs
(Satélite K)

Un viatge al jardí dels poetes és el Parnàs on ha reflorit la poesia musicada de Roger Mas. El solsoní ha adaptat la veu d’autors d’ahir i d’avui, d’aquí i d’allà. El disc inclou una peça tradicional anglesa, “Jordi”, interpretada amb Núria Graham, plena de tristesa i emotivitat, que s’ha convertit en tot un himne per la seva malaurada vigència nacional.


19.

CARLES DÉNIA
Cant espiritual Ausiàs March
(autoeditat)

El músic de Gandia s’ha capbussat dos anys en la musicació del Cant espiritual d’Ausiàs March. El disc, igual que el poema, ha estat concebut com una peça única que inclou els diversos registres que experimenta l’autor a nivell anímic, fins al punt que Carles Dénia confessa que ha acabat més d’un cop tancat a l’habitació parlant amb el poeta. Intens.
 

18.
 

SENYOR OCA
Cant de pagès
(Right Here Right Now)

El Premi Sona9 2017 ha mostrat el potencial en la revolució de les músiques urbanes en català. El raper Senyor Oca ha post un àlbum d’acurades bases sobre les que s’acomoda una lúcida rapsòdia. Impulsor del popular fenomen del ‘rap de la terra’, el barceloní Sergi Sala interpreta onze peces de rima conscient nascudes a peu de carrer. Quirúrgic.

17.
 

SALVATGE COR
Hi ha gent que entra dins la teva ànima i ja no en sortirà mai més
(DiscMedi)

Tenen esperit punk, però les seves cançons es desviuen entre el pop i la poesia. Amb el primer llarga durada, Salvatge Cor s’ha endut el reconeixement al disc revelació segons la crítica dels Premis Enderrock de la Música Balear. Premi Joventut del Sona9 i punta de llança de la nova escena indie-pop illenca.
 

16.

GERMÀ AIRE
Sempre
(Famèlic / Hidden Track Records)
El segon disc del duet vigatà format per Luca Masseroni i Andreu Ribas s’ha fet esperar fins a quatre anys després de Ball del cel (Famélic, 2014). Sempre són deu cançons pop sense estridències gestades amb la complicitat de Joan Pons (El Petit de Cal Eril) en les tasques de producció. Un altre grup clau de l’escena de pop metafísic català. Generacional.
 

15.
 

JOAN MIQUEL OLIVER
Elektra
(DiscMedi)

Pegasus (Sony, 2015) va inaugurar una trilogia que va continuar amb l’edició d’Atlantis (Sony, 2017) i que ara l’artista galàctic mallorquí clou amb Elektra. La mitologia grega és l’excusa per expressar emocions i neguits universals en forma de cançons pop úniques, marcades per l’univers inimaginable i incomparable que caracteritza l’obra de Joan Miquel Oliver.

14.
 

JUDIT NEDDERMANN
Nua
(Satélite K)

El tercer àlbum de Judit Neddermann s’ha convertit en obra imprescindible de la seva trajectòria, gràcies a dues cançons que l’han transcendit: “No volem més cops”, en relació a l’1 d’Octubre, i “Vinc d’un poble”, en record al seu origen a Vilassar de Mar. Dues perles d’un disc on s’ha despullat per compondre cançons autèntiques, pures i sinceres.
 

13.
 

GENER
Cante el cos elèctric
(RiuSec)

El temps del llop (Mesdemil, 2014) va ser el tret de sortida de Gener, que ara fa dos anys va presentar Oh, germanes! (Mesdemil, 2016). Liderats per l’impecable Carles Chiner, han rematat el tercer disc amb la confiança de l’omnipresent Paco Loco, consolidats com un dels grups de primera línia de la nova escena del pop-rock al País Valencià.


12.

MARC PARROT
Refugi
(Música Global)

L’onzè disc del cantant barceloní culmina un imaginari propi que serveix de refugi davant la voràgine del món actual. Marc Parrot ha manufacturat un disc que presenta en directe dins una iurta dels nòmades asiàtics, un espai únic per fer immersió en 10 cançons úniques que esdeven extraordinàries, interpretades per ser escoltades ara... i d’aquí a vint anys.
 

11.
 

PAVVLA
Secretly Hoping You Catch Me Looking
(Luup Records)

Després del sorprenrent èxit del seu debut, Creatures (Luup Records, 2016), la cantant i actriu santcugatenca Paula Jornet presenta una deliciosa represa. Pavvla expressa els problemes i pensaments quotidians que viu la seva generació, amb més sintetitzadors i menys guitarres. La mirada secreta.

<< inici   <<41-50   <<31-40   <<21-30   01-10>>