Acords i desacords

Llull als escenaris

Martí Gironell fa balanç de l'Any Llull en aquest article d'opinió

| 23/12/2018 a les 18:00h
Especial: Opinió
Arxivat a: Enderrock, acords i desacords, Any Llull, Martí Gironell, opinió
Del 2016 al 2017 es van fer activitats que commemoraven els 700 anys de la mort de Ramon Llull. Un cop passat l’any que volia homenatjar el savi, filòsof, científic, alquimista, diplomàtic, missioner i escriptor us voldria recordar que la millor manera de mantenir viu l’esperit i el llegat de l’il·luminat de Randa és llegint-lo. Però a partir d’ara també podreu escoltar la música que desprenia la filosofia, la paraula de Llull gràcies a l’òpera que la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya posa en solfa amb el llibret de Jaumé Cabré i la partitura de Francesc Cassú

Que Ramon Llull pugi als escenaris ho trobo sensacional i que ho faci amb el llenguatge universal de la música, encara més. I dic això perquè va treballar incansablement perquè el seu missatge fos global ja en aquella època. I en tots els formats possibles. Aquest visionari, empès per una curiositat infinita i universal, prodigi de la comunicació del seu temps, va escriure en llatí, àrab i català perquè tothom el pogués entendre. No en va el seu missatge era aquesta entesa que s’ha mirat de trobar infructuosament durant tota la vida entre pobles que aparentment són diferents per cultura, per conviccions i per costums però que en essència estan fets del mateix, basats en dos valors que són primordials en el sòcol de qualsevol persona que tingui principis: l’amor i el respecte. Valors que són senzills de musicar perquè és el que transmet també qualsevol que es dediqui a la noble disciplina, màgica gairebé, que converteix pensaments en sons que fan vibrar l’altre.

I cap aquí anava la idea de Llull... a conquerir l’altre. No he vist l’òpera, encara, ni n’he sentit cap peça però he pogut llegir el llibret de Cabré i el que posa en solfa Cassú és aquesta ferma voluntat de diàleg per convèncer més que no pas per vèncer. Llull era prou sincer per admetre i reconèixer que estava disposat a convertir-se i abraçar una altra fe diferent de la seva si hi havia algú que a través del raonament i les paraules el convencia. Però la seva dialèctica era contundent. I les seves conviccions sòlides. 

Amb tot, sostenia que malgrat els fracassos trobava essencial i necessari parlar per entendre’s perquè sense pau entre els homes, aquests no podien tenir consciència d’un passat comú per pensar junts un futur plegats. Llull creia en l’altre perquè és un element essencial per a la construcció d’un mateix. Aquest pensament que duia fins a la màxima expressió, mimetitzant-se amb l’altre, no ens aniria gens malament fer-nos-el nostre. I dir-nos-ho en música, tampoc. Ell ho entenia així i trobava que era providencial per créixer i per arribar a assolir tot el que ens proposem. 

És lloable la feina que s’ha fet per reflectir això en un pentagrama i fer pujar a escena una bèstia de la comunicació que ha travessat fronteres temporals, físiques i ideològiques. És un repte artístic majúscul aquest que s’ha proposat la Simfònica, perquè, a més, apel·la al públic que s’assegui a la platea de l’auditori a pensar que ha d’actuar pel bé comú, perquè, com molt bé esgrimia Llull, “la contemplació sense acció no serveix de res”. Així doncs, acomodin-se que Ramon Llull puja als escenaris.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais