La imatge i la projecció dels creadors

L'entorn del celler Alta Alella és privilegiat. Des de les vinyes es veu el mar, tot i que hi ha alguns quilòmetres de distància en línia recta. Aquí és on va néixer el nou cava La Taula Petita, treballat i apadrinat per Els Amics de les Arts. “Tot va començar quan una revista de cuina ens va convidar a fer un menú basat en la cançó ‘Déjà vu’. Vam menjar tot el que anomenem a la cançó i ho vam maridar amb vins del celler Alta Alella, que no coneixíem”, recorda Dani Alegret. El seu company de grup, Joan Enric Barceló, complementa la informació: “Nosaltres no volíem un vi –ens han ofert més d’un cop de posar el nom a una etiqueta– sinó que preferíem fer un vi: participar en tot el procés, treure les fulles, tocar la terra, ser a la verema…”.

Tres anys després d’aquella experiència hem reunit de nou el quartet amb la biòloga i enòloga Mireia Pujol-Busquets, que treballa al celler de la seva família. De seguida queda ben palesa la complicitat entre músics i vinatera, que s’esplaia remacant la importància de comunicar bé la feina que fa des del celler: “La imatge és molt important. Al final, les ampolles estan soles en un prestatge. Jo vaig pel món explicant com fem els vins, que som un celler petit, familiar… però això ho dic a vint persones. Després hi ha un intermediari que ho compra i ho porta a les botigues, i el client final ni ho veu, ni ho sent i probablement no sap ni on és Alella. L’etiqueta ha de parlar per tu: ha de dir qui ets, d’on vens… Jo m’imagino que en un futur les etiquetes tindran una minipantalla que anirà mostrant imatges de les vinyes, del celler…”.

Tots coincideixen que quan surten a l’estranger fan d’ambaixadors. “Quan ets d’un país petit com el nostre, és normal que quan viatges fora et sentis amb el deure de ser-ne missatger. Els Amics no hem sortit gaire però hem actuat a Alemanya i a Anglaterra, per exemple”, diu Alegret. Pujol-Busquets va una mica més enllà: “Jo diria que és la principal feina que ens pertoca. Al final, de vins n’hi ha molts i de molt bons. Hauríem de saber comunicar millor, com a mínim pel que fa al vi, i aquesta és una de les mancances”.

Dani Alegret, erigit gairebé en portaveu únic del grup, segueix exposant: “Cantem en català i fem un tipus de música en què la lletra és molt important. Això vol dir que de manera natural el nostre mercat és, bàsicament, als països de parla catalana…”. I en aquest punt, Ferran Piqué aconsegueix prendre-li la paraula: “Un cava, en canvi, no té idioma. Però crec que hi ha una cosa que fa que sigui molt similar. Voler fer una cosa diferent és molt complicat i al final acabes fent el que et ve de gust”.

L’enòloga assenteix. “Les persones fan el vi segons el seu gust i amb la música deu passar el mateix. Per a mi un vi bo és aquell que no té defectes. Ara hi ha la moda dels vins naturals i n’hi ha molts. Crec que tenen molts defectes però hi ha gent que els troba bons. Es pot fer un vi natural bo? Sí, de fet, nosaltres diem que fem vins naturals bons i bevibles. Jo, segons quins vins, no me’ls bec.” El mateix que passa a la música, ratifica Alegret: “També hi ha música mal feta, mescles on la veu està exageradament baixa, per exemple. I hi ha gent a qui li agrada”.

Al seu disc Bed & Breakfast (DiscMedi, 2009) hi ha la cançó “4-3-3”, on s’esmenta un vi. És Martín Códax i no pertany a cap DO catalana… “El tema el vam escriure quan érem uns Amics joves, no gaire avesats als vins, que intentàvem fer broma sobre els tòpics dels vins bons. Martín Códax ens sonava a vi bo, però teníem vint anys…”, confessa Dani Alegret. Ho remata Barceló: “A més, Martín Códax era un trobador i al tap de suro del vi hi ha una partitura… Tot quadrava”.

Eduard Costa, que ha callat tota l’estona, conclou: “Tant el vi com la música proposen un viatge interior però que quan es viu en companyia es multiplica. Són dos mons molt llunyans però alhora molt propers”.

La vinatera es confessa seguidora del pop en català: “De tota la vida que escolto molta música, des que vaig començar amb Gossos. He estudiat al Conservatori, he cantat i la música és important a la meva vida. Soc fan d’Els Amics de les Arts però darrerament, des que he estat mare, escolto molta música infantil. Canto, ballo… i m’he transformat!