Backstage

Sala Vol: Una habitació pròpia

Míriam Cano visita aquesta sala del Poblenou liderada pels membres de la cooperativa L'Afluent

| 19/01/2019 a les 11:00h
Arxivat a: Enderrock, Artur Estrada, Sergi Egea, sala Vol, Poblenou, Backstage, L'afluent
Artur Estrada a la sala Vol
Artur Estrada a la sala Vol | Juan Miguel Morales
Tots hem forjat el gust musical en una habitació, en aquesta mena de santuaris adolescents sense ventilar, caus de nihilisme, afirmació i llits sense fer. Potser per això, quan Sergi Egea explica que els tres socis de l’Afluent, Miquel Cabal, Artur Estrada (Nueva Vulcano) i ell, van voler concebre l’espai de l’antiga sala Begood com una habitació, s’entén perfectament el sentit del projecte i, també s’ha de reconèixer, entendreix una mica.

I de l’habitació a la nova sala Vol, com hi han arribat? Abans de pensar en efectes psicotròpics, Egea admet que buscant noms per a la sala, després d’haver-la gestionat durant dues temporades com a Begood, van explorar diversos camps semàntics, ara que li havien de canviar el nom. “Vam imaginar l’habitació com a ‘Levitació’, i d’aquí, el Vol.” Hi ha un traductor dels bons a la sala (Cabal), i per tant no ha d’estranyar el gir.

El trio d’activistes, que ja venia de gestionar l’Heliogàbal, va anar a parar al Poblenou de manera conjuntural. Quan la normativa els va impedir fer concerts a la mítica sala de Gràcia van buscar diverses alternatives i, després de fer passar la seva programació per la sala Becool, van instal·lar-se definitivament a Begood per fer-ne “un país”, segons afirma Sergi Egea, un lloc on independentment de l’estil hi són benvinguts els habitants que entenguin el fet musical d’una manera similar. L’han entès molts artistes, però el promotor recorda expressament el dia que el californià Cass McCombs, abans del concert al C.A.T. de Gràcia, buscava un lloc per assajar i li van caure del cel les claus de l’habitació. Els ha trucat, diu Egea, perquè torna d’aquí a poc i els vol visitar. Quan passes pel ‘quarto’ d’algú, ja sou amics.

No els agrada, assegura la gent del Vol, funcionar per inèrcies, tot i que ja tenen algunes tradicions, la festa de donasses Santa Spinna, el tradicional karaoke nadalenc de Vàlius, o la revetlla de Sant Joan amb Los Ganglios.

Per acabar, Sergi Egea explica una història secreta que també dona sentit a la idea de l’habitació adolescent: el clau al camerino durant la nit de Vàlius. L’acabaven d’habilitar i una parella va decidir que era prou acollidor per estimar-se. Un any després, l’equip de la sala esperava amatent que s’hagués instaurat la tradició, però no va haver-hi sort. “A veure aquest Nadal”, apunta. Parelles, ja ho sabeu...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais