Sala Vol: Una habitació pròpia

Tots hem forjat el gust musical en una habitació, en aquesta mena de santuaris adolescents sense ventilar, caus de nihilisme, afirmació i llits sense fer. Potser per això, quan Sergi Egea explica que els tres socis de l’Afluent, Miquel Cabal, Artur Estrada (Nueva Vulcano) i ell, van voler concebre l’espai de l’antiga sala Begood com una habitació, s’entén perfectament el sentit del projecte i, també s’ha de reconèixer, entendreix una mica.

I de l’habitació a la nova sala Vol, com hi han arribat? Abans de pensar en efectes psicotròpics, Egea admet que buscant noms per a la sala, després d’haver-la gestionat durant dues temporades com a Begood, van explorar diversos camps semàntics, ara que li havien de canviar el nom. “Vam imaginar l’habitació com a ‘Levitació’, i d’aquí, el Vol.” Hi ha un traductor dels bons a la sala (Cabal), i per tant no ha d’estranyar el gir.

El trio d’activistes, que ja venia de gestionar l’Heliogàbal, va anar a parar al Poblenou de manera conjuntural. Quan la normativa els va impedir fer concerts a la mítica sala de Gràcia van buscar diverses alternatives i, després de fer passar la seva programació per la sala Becool, van instal·lar-se definitivament a Begood per fer-ne “un país”, segons afirma Sergi Egea, un lloc on independentment de l’estil hi són benvinguts els habitants que entenguin el fet musical d’una manera similar. L’han entès molts artistes, però el promotor recorda expressament el dia que el californià Cass McCombs, abans del concert al C.A.T. de Gràcia, buscava un lloc per assajar i li van caure del cel les claus de l’habitació. Els ha trucat, diu Egea, perquè torna d’aquí a poc i els vol visitar. Quan passes pel ‘quarto’ d’algú, ja sou amics.

No els agrada, assegura la gent del Vol, funcionar per inèrcies, tot i que ja tenen algunes tradicions, la festa de donasses Santa Spinna, el tradicional karaoke nadalenc de Vàlius, o la revetlla de Sant Joan amb Los Ganglios.

Per acabar, Sergi Egea explica una història secreta que també dona sentit a la idea de l’habitació adolescent: el clau al camerino durant la nit de Vàlius. L’acabaven d’habilitar i una parella va decidir que era prou acollidor per estimar-se. Un any després, l’equip de la sala esperava amatent que s’hagués instaurat la tradició, però no va haver-hi sort. “A veure aquest Nadal”, apunta. Parelles, ja ho sabeu...