Herois paticulars

El xèrif de Jamaica

Descobrim els artistes referencials de l'il·lustre cantant de Dr. Calypso

| 20/01/2019 a les 11:00h
Especial: Llistes
Arxivat a: Enderrock, ska, herois particulars, Doctor Calypso, llista, Xèrif
Xèriff de Dr. Calypso
Xèriff de Dr. Calypso | Xavier Mercadé
El comiat de Dr. Calypso, al cap de 30 anys de trajectòria, es va celebrar els dies 2 i 4 de gener a la sala Apolo de Barcelona. Considerats els padrins del latin ska a Catalunya, descobrim amb un dels vocalistes, el carismàtic Sergi Monlleó ‘Xèriff’, els seus artistes referencials.

Quin és l’artista que més t’ha influenciat?
Citar un únic artista em seria impossible. N’hi ha moltíssims que m’han influït al llarg dels anys, i segons l’època en diria un o un altre. Però si he de destacar-ne alguns en concret, potser em quedaria amb Prince Buster o Toots and the Maytals.

Com vas entrar en contacte amb la música i els ritmes jamaicans?
A casa sempre hi va haver molta música, ja des de petit. Recordo que escoltàvem els Beatles. I això va fer que em comencés a interessar per la música anglesa dels anys seixanta, que, al mateix temps, em va apropar al moviment mod, perquè escoltava molt de soul i rhythm’n’blues. És a dir, música negra. I d’aquí vaig anar a petar als sons jamaicans, com l’ska i el rocksteady.

Això va ser a la dècada dels vuitanta. Llavors, on compraves aquests discos?
Abans era diferent, havies de submergir-te en les cubetes de les poques botigues de discos que hi havia esperant trobar alguna cosa interessant. O si no, anar als Encants amb l’esperança de trobar algun single per quatre duros. Una altra opció era anar a Perpinyà. O, encara que molt menys factible, volar fins a Londres. Quan hi havia algú que se viatjava cap allà, tornava carregat de discos que la resta de la colla ens gravàvem en cintes de casset fins a gastar-les, de tant escoltar-les.

No vas trobar mai cap tresor en les teves visites al Mercat dels Encants?
Sí, tinc més de deu mil discos i un dels més valuosos de la meva col·lecció el vaig trobar als Encants. Es tracta de Jala Jala i Boogaloo de Ricardo ‘Richie’ Ray, pianista i cantant portoriqueny considerat el 'Rei de la Salsa'. Juntament amb la música jamaicana, també m’agrada molt la música llatina, estils com el boogaloo o la rumba cubana.

Més enllà de l’estrictament musical, també t’han influenciat en el terreny personal?
Totalment! Les jamaicanes i les llatines són músiques festives nascudes al carrer, però també tenen un element reivindicatiu molt important que m’ha influenciat. Per exemple, en els seus primers discos els músics de ska i rocksteady jamaicans parlaven de Londres gairebé com d’un paradís, però quan van obtenir la independència i van començar a emigrar a Anglaterra –on la vida en molts sentits era més dura que a Jamaica i on moltes vegades eren discriminats– les lletres van evolucionar i van prendre un matís molt més social.

Has vist mai en directe o has conegut alguns dels teus referents?
A alguns els he vist, però a la gran majoria no, per qüestió d’edat. Molts van ser artistes que van desenvolupar les seves trajectòries durant els seixanta i setanta, uns anys en què a més aquí vivíem sota una dictadura i gairebé no es programaven artistes internacionals.

Les 10 cançons favorites de Xèriff:

1. “Mr. Walker”
de The Mighty Sparrow


2. “Jail Them”
de Roaring Lion


3. “Taxation”
de Prince Buster


4. “Massie Massa”
de The Tennors


5. “Ziboté”
d’Ernest0 Djédjé


6. “Why Do I Cry”
de The Remains


7. “I Believe in Miracles”
de Jackson Sisters


8. “Would You Believe in Me”
de Jon Lucien


9. “Funky Nassau” de
The Beginning of the End


10. “Playing It Cool”
d'Hector Rivera

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.