Si encens la ràdio del cotxe i canvies un parell o tres de cops d'emissora, és fàcil que et trobis amb alguna de les cançons de Nil Moliner. El de Sant Feliu de Llobregat s'ha colat a les llistes d'èxits com si res, a omplert grans recintes amb aparent facilitat i ha compost cançons que han estat a punt d'anar a Eurovisió sense perdre el somriure.

Com s'ho fa per ser a tot arreu? Avui estrena el videoclip de la cançó "Soldadito de hierro", i aprofitem per entrevistar-lo.


Parla'ns de la cançó que estrenes avui.
És una cançó que acaba d'explicar perfectament com serà el proper disc. "El despertar" era totalment de festa; "Soldadito de hierro", en canvi, és només amb guitarra i veu i m'hi despullo molt més. La resta de cançons del disc es troben enmig d'aquestes dues, són com els dos contrastos.

Quin és el secret per fer cançons tan rodones i que puguin agradar a tanta gent? Deus haver acompanyat tota la teva vida amb hits comercials.
Des de sempre he escoltat molta música, arran de ma germana i dels meus pares he crescut amb artistes que van de Rosana a Queen i molt de pop espanyol que vaig anar descobrint pel meu compte ja de ben petit, com El Canto del Loco, Pereza o Fito y Fitipaldis. El rock català de grups com Sau o Sopa de Cabra també m'ha marcat molt. De tot això i de molt més en trec la música que faig, i estic encantadíssim de fer-la així, perquè quan componc aquesta és la meva veritat, les meves cançons són sense filtres. Si jo em crec les meves cançons és més fàcil que la gent se les acabi creient.


A part del teu vessant com a artista i compositor de les teves cançons, últimament també t'has destapat com un mestre per a la composició de temes per a altres artistes. Com et prens aquesta nova faceta?
L'he descobert aquesta faceta aquest últim any. Me la prenc bastant diferent perquè és una altra manera de compondre, no et despulles tant com quan fas les teves cançons. El procés és diferent, perquè compons per algú que no és amb tu en el moment precís de fer la cançó i saps que quan t'asseguis amb l'artista més endavant hauràs de recompondre la cançó de nou. És molt interessant generar una cançó des de dues bandes, no ho havia fet mai. Acaben sortint temes potser més cohesionats i tot, perquè els dones més voltes, a més que coneixes altres maneres de fer cançons i això sempre és enriquidor.

Tot i que t'acompanyis d'algunes persones que sempre han tocat amb tu, el projecte de Nil Moliner en el pla musical és únicament teu. Com treballes les cançons noves amb la banda?
Primer el que solc fer és ensenyar les cançons als meus amics, sempre els demano consell, si la cançó els agrada o no; són els meus principals assessors. Després sí que hi faig partícip la banda, però un cop la cançó ja està tancada. Amb ells mirem com afrontar el directe, aquesta part sí que és del tot col·lectiva.

On queden els teus primers temps amb Cybee ara que omples a tot Espanya?
Pensa que jo vaig començar amb dotze anys. Cybee ha estat la meva escola, vam començar fent versions, vam treure tres maquetes i dos discos. Vam fer molta feina. El que em faltava amb el grup era sortir a tocar a tot arreu, perquè ens vam quedar en el circuit català. Ara flipo perquè me'n vaig a Sevilla, a Múrcia, i m'adono que el públic és completament diferent del que estem acostumats aquí.


Com gestiones l'èxit?
No ho acabo d'assumir. Encara estic flipant, no m'ho vull creure gaire, fa poc vam fer un doble sold out a Bilbao... Amb Cybee ho assumia més ràpid.

Quan vas veure que era possible complir el somni de viure de la música?
Tot i que sempre havia tingut aquest somni entre cella i cella, va ser amb Cybee quan vaig veure realment que era possible aconseguir-ho. Ara, quan em vaig llançar en solitari va ser quan vaig veure de veritat que no era tan fàcil. Fins fa un any estava treballant de monitor de menjador, fa molt poc que em dedico plenament a la música. És un somni, però s'ha de treballar molt.