Era la idea inicial de Sau30: reunir la banda per fer un concert molt especial al Gran Teatre del Liceu. Però com que els van donar la data amb un any d'anticipació, van decidir fer una petita gira arreu del país per revitalitzar el record de Sau.
   
El Liceu, “una bonica sala de concerts”, tal com la va definir Pep Sala, lluïa les gales d’una nit especial amb un públic que va viure les cançons durant l'època de Sau i que li volia retre-li el millor homenatge en el seu trentè aniversari com a formació. La veu en off de Santi Faro anunciant el concert que el grup va oferir l’any 1996 al Palau d’Esports va ser el tret de sortida d’un directe que va anar més enllà de l’exercici nostàlgic per convertir-se en la revitalització d’un cançoner que ha sobreviscut al pas del temps en la memòria col·lectiva. Cançons com “Tornar a començar”, “Màgic whisky” o “No volíem fer-nos grans” van fer que els records comencessin a reviure.
 
La figura del vocalista Jonathan Argüelles va saber encaixar perfectament, ja que no va jugar a ser el substitut irreemplaçable de Carles Sabater, sinó que va mostrar personalitat pròpia i, alhora, també va jugar a ser discret quan convenia. “No he nascut per militar”, “Corre, corre’t, corre”, “Tu encens el meu cor” o “Percentatges” van fer entrar el públic en el nucli dur del cançoner de Sau, tot i que la banda de retrobament va aconseguir fer aixecar el públic de la butaca amb “Me’n torno a Sau” o amb l’inevitable “Tren de mitjanit”. El moment més emotiu de la vetllada va ser, sens dubte, quan va sonar “Boig per tu”: l’escenari es va enfosquir, un focus va il·luminar una rosa al micròfon i va sonar solemne la veu de Carles Sabater cantant a la lluna. “Jo ho espero tot de tu” i el clàssic solo final de “Només ho faig per tu” van posar punt final a una nit plena d’emocions i records.