Rosalía va endur-se aquest any els Premis Enderrock de la crítica al Millor disc en llengua no catalana i per votació popular al Millor artista en llengua no catalana del 2019. I no és estrany, ja que en poc temps la catalana s'ha convertit en un fenomen de masses que ha traspassat fronteres amb la seva transgressora barreja de flamenc, pop i música urbana. Parlem amb ella per descobrir com ha viscut el fet de convertir-se en una artista de caire internacional.

Quin és el feedback que t'ha agradat més tenir d'El mal querer (Sony Music, 2018)?
M'agrada quan la gent em diu que El mal querer no era el disc que s'esperaven, també quan em diuen que és un disc pop o que és un disc experimental (riu), perquè m'encanta el fet que es pugui entendre de moltes maneres.

Com vius la importantíssima projecció de la teva música com a artista internacional?
Agraeixo de tot cor que la meva música arribi a persones d'arreu del món, que pugui emocionar més enllà de les barreres del llenguatge. Em sento agraïda de dedicar-me al que em fa feliç, fer música em permet viatjar i conèixer altres cultures, altres maneres de pensar i de viure.


A part del gran ofici que tens a l'hora de fer música, com has treballat a El mal querer la teva imatge i/o els teus impactants recursos escènics, narratius i visuals, com els dels teus videoclips?
Sempre he pensat que un bon videoclip pot reforçar la idea musical, pot fer fins i tot que una proposta molt radical o extrema es torni comprensible. Considero que avui en dia, com a espectadors, ho rebem tot com un sol conjunt. Avui més que mai, tenim tots els sentits alerta quan vivim una experiència estètica o artística i jo intento cuidar cada detall del meu projecte tenint això present. La majoria dels meus amics són persones visualment molt sensibles i que al llarg dels anys m'han ensenyat molt, m'han educat l'ull. Crec molt en el treball en equip, per això gent com la meva germana Pili, l'equip de Canadà, El Guincho, Filip Cústic, Mou Mourentan, Cube, Ferrán Echegaray i molts més, han estat indispensables perquè El mal querer sigui més que un projecte musical.