portada

Tribade, herència dissident

La formació barcelonina ha publicat el seu primer disc, 'Las desheredadas'

| 09/03/2019 a les 13:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, rap, portada, Tribade, feminisme, Las desheredadas
Tribade
Tribade | Víctor Martí
Les raperes Bittah, Masiva Lulla i Sombra Alor són les que parlen des de la dissidència i donen altaveu a les identitats de Les desheredadas (Propaganda pel Fet!, 2019), nom amb el qual han batejat el seu primer àlbum com a formació de músiques urbanes. Tribade no critica en va, construeix a partir de tretze temes de rap, afrotrap i reggaeton per a sobreviure en el sistema.

"Les diverses som la vergonya nacional", sentencia Bittah. I a partir d'aquesta afirmació construeixen el relat de Las desheredadas (Propaganda pel Fet!, 2019), un àlbum que va sorgir quan tres raperes del moviment feminista van posar en comú fa poc més d'un any les seves inquietuds pel rap i el discurs contra el patriarcat. En espais okupats de la ciutat de Barcelona, les tres artistes es trobaven per compartir una visió del rap que les captivava des d'adolescents i de la qual ha sorgit un grup professional.
 

Tribade Foto: Víctor Martí


"El rap és un moviment popular molt pur, té idees molt semblants al feminisme, sobretot a l'hora de defensar la teva comunitat", explica la barcelonina Bittah. Ara, en canvi, les integrants de Tribade es queixen que aquest gènere ha quedat reduït als valors del capitalisme i el consum. Per això, al seu treball hi inclouen una espècie de poètica de la seva música en cançons com "Asalto" (amb la cantant Arianna Puello), posant en valor el rap dels noranta i lamentant que s'hagi convertit en una qüestió mercantil.

El seu mètode per combatre el que no els agrada de la indústria actual és utilitzar les seves mateixes normes, articulant un projecte que s'escapi de les dinàmiques masclistes que regeixen el sistema i fent arribar la seva música al màxim de gent possible. Tot això sense vendre la seva ideologia ni els seus cossos. En aquesta línia, no es limiten a destruir en va, la seva intenció és crear una escena més madura i de qualitat en la qual se sentin còmodes, i ho fan introduint valors com l'ecologisme i la interseccionalitat a les seves lletres, per tal de fer crítica constructiva. 



Tribade no se situen en el pla de l'hipotètic, canten sobre les problemàtiques que viuen les joves com elles, com la inaccessibilitat d'habitatge a la ciutat de Barcelona, l'abús policial o les violències masclistes, LGTBIfòbiques i racistes. Entonen queixes des de la dissidència i donen altaveu a les identitats oprimides que, com elles, no són benvingudes en el sistema perquè surten de la norma. Gata Cattana, Silvia Federici i Juana Rivas són alguns dels noms que ressonen en les seves lletres d'òptica transfeminista.

Però lluny de ser serioses i immòbils amb tant discurs, el trio barceloní fa burla de la seva constant autocrítica i es mostra flexible pel que fa a temàtiques i a mescla d'estils musicals diversos. Amb l'ajuda del Dj Big Mark i el productor Josh186, entren en el terreny de sonoritats com l'afrotrap i el reggaeton, en temes com "Me baila", perquè segons afirma Masiva Lulla, "la música ha d'evolucionar, no estem d'acord amb el purisme del rap". 

Per a la jornada del 8 de març les raperes visitaran Berlín, tot i que les tindrem en territori català tot just l'endemà, el dissabte 9 de març, amb una actuació al Black Music Festival de Girona. Després de la gira per Mèxic i els Estats Units, les seves cançons de reivindicació voltaran per tot l'Estat espanyol i pararan als Països Catalans diverses vegades al llarg d'aquesta primavera. Per exemple, seran a Mataró el 29 de març i l'11 d'abril a València.
 

Tribade Foto: Arxiu Tribade


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais