entrevistes

Miquel Gil: «Aquella Europa que per a nosaltres era un espai de llibertat no ha respost bé»

El músic presenta 'Geometries', el seu últim disc en solitari després de vuit anys

| 23/03/2019 a les 10:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Miquel Gil, Geometries, entrevista, entrevistes, EDR Valencià
Miquel Gil
Miquel Gil | Juan Miguel Morales
Feia vuit anys que Miquel Gil no presentava disc nou. Finalment, l’espera s’ha acabat i ens ha arribat Geometries (Temps Record), un treball amb deu cançons, la majoria musicacions de poesia i alguna peça tradicional que és de nou una presa de postura d’un artista compromès. Parlem amb ell sobre la seva nova referència. 

Perquè ha passat tant de temps des de l'últim disc, X marcianes (TR, 2011)?

Fins fa un any no ho trobava a faltar, però fa un any o un any i mig ja em vaig dir "tio, potser ja és hora...". Feia temps que preparava el disc, però em van anar apareixent projectes pel mig que també em feien il·lusió. He fet de tot: òpera contemporània, free jazz, música tradicional pura i dura… He estat divertint-me i treballant molt. He treballat amb el grup de percussió Amores, amb Llorenç Barber, amb Vicent Pérez i Amadeo Moscardó (Calíope) amb textos d’Allen Ginsberg… Però han estat coses de directe i no havia tornat a passar per un estudi. Jo tenia ganes de respirar un any o dos abans de fer el disc però se’m va anar complicant tot. Pel mig hi havia un projecte de disc de col·laboració que va caure i que no va acabar d’eixir…

La metodologia de treball ha estat la mateixa que als discos anteriors?
Sí. És material que he anat acumulant en aquests anys. Va arribar un moment en què em vaig adonar que m’havia passat de frenada perquè em vaig trobar amb 37 cançons. Ja no sabia on tenia el nord i on tenia el sud. N’hi havia una de la qual n'havia fet nou versions.
 

Miquel Gil Foto: Juan Miguel Morales


Qui et va fer de brúixola?
Un va ser Borja Penalba. El vaig cridar i li vaig dir que es preparés. Ho vaig ensenyar també al meu fill i a altres músics de confiança. A poc a poc ho vam anar reduint i vam configurar el disc tal com ha quedat. 

Un altre disc d’idil·li amb la poesia. I un altre disc on surt Enric Casasses…
Casasses és un dels poetes amb qui soc reincident, però és que és tan bo que quasi és impossible no reincidir! A ell li agrada la música i et dona la cançó feta en un seixanta per cent. Tu només hi has d’afegir un parell d’acords i una línia de melodia… i ja funciona. M’interessen molt les coses que diu i sobretot com les diu. Però també hi ha versos d’Estellés, Begonya Pozo, Teresa Pascual, Anna Montero, Joanjo García… Hi va haver un moment en què totes les cançons eren poemes escrits per dones i em va venir un mal rotllo... Semblava que em volia aprofitar del feminisme i del moment actual. I no, no era això. No voldria aprofitar-me d’una lluita social i d’una reivindicació de la humanitat, perquè és evident que les dones no són persones de segon ordre. És una cosa que ara està molt candent i em va entrar pudor. No em sentia bé i vaig buscar de completar-ho amb alguns poemes d’homes.

En la teva carrera hi ha tingut importància el conseller exiliat Lluís Puig. T’afecta com a artista aquesta situació?
M’afecta més com a persona que com a artista. Com a artista és molt col·lectiu. Som en un moment de retallades de llibertats. Em fa molta por el que passa aquí però també el que està passant a tot Europa, a Itàlia, a França, a Àustria… Veig eixes postures intransigents i intolerants. Aquella Europa que per a nosaltres era un espai de llibertat no ha respost bé. Jo m’esperava una altra cosa. Ha estat una decepció veure que, excepte quatre personalitats, no hi ha una resposta clara de dir "heu transgredit uns límits i esteu muntant una realitat paral·lela". El dolor és intens i el context és molt perillós. Amb Lluís Puig hem parlat molt poc des que va marxar perquè tampoc no saps ben bé què dir-li. Només li he dit bobades. Què vols dir-li? Jo no he conegut una persona més honrada, més treballadora i més eficient que ell. Que una persona com ell sigui a l’exili és una absoluta injustícia. Ha fet un sacrifici personal molt gran. Ha tirat per la borda la seva comoditat. No és gens fàcil.

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais