Artistes d'ahir, d'avui i de sempre reivindiquen els 25 anys de vitalitat del Centre Artesà Tradicionàrius, espai recuperat de la Vila de Gràcia arran del festival Tradicionàrius, l'epicentre del folk i la música d'arrel dels Països Catalans. Un col·lectiu d'activistes de la tradició sonora ha impulsat el C.A.T. durant un quart de segle a través de concerts, tallers, xerrades i exposicions per mostrar la nostra identitat musical. El centre celebrarà el quart de segle d'existència el proper divendres 29 de març a les 22 h amb un concert intergeneracional, on actuaran diversos grups i artistes que en representen la trajectòria. Desgranem un per un els artistes, amb més o menys trajectòria al darrera, que faran de la nit del divendres una experiència completa.

Jaume Arnella
Si un artista compromès i pioner no podia faltar en el 25è aniversari del Centre Artesà Tradicionàrius, sens dubte aquest és Jaume Arnella, un dels folkloristes més rellevants dels Països Catalans i un dels impulsors de la sala barcelonina l'any 1993: "El C.A.T. és una criatura que d'alguna manera vaig ajudar que vingués al món. Vam ser una colla que ens vam arremangar per crear un aparador per a la música popular. L'espai ha agafat des de llavors una embranzida fantàstica, és un plaer veure que actualment hi ha gent jove que aprofita aquesta plataforma". Per a Arnella, el C.A.T. ha esdevingut un punt de referència pel seu contingut –"és normal que un país tingui un centre neuràlgic que impulsi els seus costums, la seva música i la seva sonoritat"– i per l'equip que el gestiona, que "hi ha deixat la pell". 

Balkan Paradise Orchestra
Guanyadores del concurs Sons de la Mediterrània 2017, la sala de la Vila de Gràcia ha suposat per a la fanfàrria barcelonina una "empenta important" en la seva trajectòria. La Balkan Paradis Orchestra ha actuat al C.A.T. un parell de cops: la primera vegada va ser per presentar el seu debut discogràfic, K'ataca (Microescopi, 2018), i la segona per estrenar el nou espectacle. Sobre la importància del C.A.T., el grup remarca: "És un espai emblemàtic per la seva història; un centre amb una interessant programació enfocada a la música d'arrel catalana i oberta també a altres tradicions. Cal mantenir-lo viu". 

Joan Boada (La Carrau)
Des de final dels noranta i fins al 2016, La Carrau ha estat un grup renovador i protagonista de la història viva de la música d'arrel catalana. Els seus membres, Joan Boada, Núria Lozano i Carol Duran, recorden que, si no els falla la memòria, han presentat al C.A.T. almenys cinc espectacles. La sala va ser crucial per a la història de la formació terrassenca: "Va ser una porta oberta al món per a nosaltres, perquè va ser l'escenari on vam gravar la primera maqueta, Escalivada mecànica (autoeditat, 2000). Ja havíem fet alguns bolos de ball folk, però aquell mateix any vam poder participar al cartell del Tradicionàrius i va ser la nostra posada de llarg", diu Boada. Però no és només un referent del passat de La Carrau, sinó també del seu present, i és que tot i que el grup s'hagi dissolt, els projectes en solitari dels exmembres de la banda també hi han desfilat. 


Riu
La formació del Baix Llobregat és una de les que han crescut amb l'espai, tal com rememoren: "Alguns de nosaltres de petits ja hi rodàvem i havíem conegut l'antiga sala, que tenia una màgia especial. Ara és més sòbria i moderna, està molt ben equipada i això et permet gaudir tant dels concerts com del ball folk". Guanyadors del concurs Sons del 2011, Riu va debutar al C.A.T. el maig del mateix any. Hi han actuat unes quatre o cinc vegades i recorden amb especial il·lusió l'espectacle Riu 360º, un concert de folk de so envoltant, amb videoprojeccions i la col·laboració de l'Orquestra A4Cordes. "Sense el C.A.T. no seria possible entendre l'escena actual de la música folk", afirmen, i també que és aquí on han vist els artistes que els han portat a forjar el seu projecte musical d'arrel. 

Jordi Fàbregas (Primera Nota)
Fundador i director del C.A.T. i del Tradicionàrius des de la mateixa creació, Jordi Fàbregas és un dels noms imprescindibles de la història del folk de casa nostra. "Tres dècades enrere ningú pensava que un festival com el Tradicionàrius podria arribar tan lluny, mentre que en el cas del C.A.T., abans es va crear l'associació cultural Tram, a la qual es va donar continuïtat." De Gràcia al món, el C.A.T. sempre té les portes obertes a tota mena de projectes per donar a conèixer la seva música. Com a promotor de la festa dels 25 anys, Fàbregas reunirà Primera Nota expressament per a l'ocasió: "Érem un grup que va apostar per un aire diferent a l'hora de presentar la cançó i el ball folk a les places".