Una de les novetats discogràfiques que ens ha ofert aquest mes d'abril ha estat el segon disc en solitari d'Enric Montefusco, Diagonal (Primavera Labels / Universal, 2019). L'ex-Standstill presenta deu cançons compromeses políticament que segueixen la línia del primer disc, cançó d'autor política, artesana i corejable. Parlem amb el barceloní, que el proper 16 de maig estarà presentant aquest nou treball a la sala Apolo.



Què representa la Diagonal del teu nou disc i com es contraposa a la Meridiana (Sony Music, 2019) del debut en solitari?
Diagonal d'alguna manera és com una resposta a Meridiana. Meridiana és el meu carrer, l'origen, on he crescut i on he après tot un món. En canvi, Diagonal d'alguna manera és el lloc on se'ns ha portat a tots a intentar sobreviure, buscar la prosperitat i aconseguir un lloc al món. En aquest sentit és una continuació i una resposta complementària a Meridiana. D'altra banda, però, simbòlicament tot forma part d'una unitat que en aquest cas és Barcelona.

Quins nous aprenentatges t'ha donat aquest disc?
Diagonal és un reflex d'un moment nou. Darrerament he anat prenent més consciència política i he entès amb més claredat la relació entre les meves problemàtiques més íntimes i l'esfera política i social que les condiciona.

Arran del teu pas per la Primavera Republicana, per què creus que continua sent important reivindicar els valors de la República?
Els valors de la República són més necessaris i estan més vigents que mai. Avui en dia qualsevol persona que vetlli únicament pel seu interès i pel seu egoisme hauria d'entendre que la fraternitat i els valors que hi ha darrere la República són necessaris i hi hauríem d'estar lluitant.

Com creus que hauria estat Espanya amb uns altres vencedors a la Guerra Civil?
Evidentment si la República hagués prosperat tota la història de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i fins i tot del món, hauria canviat. En lloc de ser a la cua d'Europa com som, possiblement seríem al capdavant. Sobretot amb temes de llibertat i avenços com a éssers humans.