CINEMA

El musical «Tommy» torna als cinemes de Barcelona per un dia

La pel·lícula de Ken Russell basada en el disc de The Who s'exhibeix als cinemes Verdi de Barcelona en el marc del Barcelona Film Festival

Se'n farà un únic passi el dissabte 27 d'abril a les 23.50 h respectant el so quintafònic del film original

Enderrock et regala entrades per a aquesta única projecció

Els nois estan bé

| 26/04/2019 a les 00:23h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, concursos, cinema, The Who, Tommy, sorteig, Barcelona Film Festival
Roger Daltrey a 'Tommy' (Ken Russell, 1975)
Roger Daltrey a 'Tommy' (Ken Russell, 1975)
Enguany es compleixen cinquanta anys que la banda anglesa The Who va editar el disc que és considerat la quinta essència del que es va anomenar 'òpera rock'. Tommy (Decca, 1969) va ser un doble disc, el quart llarga durada de The Who, la història ideada pel guitarrista i compositor de la banda, Pete Townshend, sobre un jove noi sord, cec i mut –Tommy, esclar–, que després que els seus pares assagessin amb ell tota mena de tractaments, van trobar en les màquines de pinball la solució als seus problemes de solitud i desarrelament.

El disc no va esdevenir un èxit d'entrada, però avui en dia és considerat el punt d'inflexió definitiu en la carrera de The Who; una obra conceptual musicalment molt elaborada, que va assolir el zenit en la interpretació íntegra en directe a la Universitat de Leeds (Anglaterra) l'any 1970, i que es pot sentir en l'edició ampliada de l'històric Live at Leeds (Decca, 1970), editada en CD l'any 2001. La banda –Roger Daltrey a la veu, Pete Townshend a la guitarra, John Entwistle al baix i Keith Moon a la bateria– va enregistrar en solitari les 24 cançons del disc, de les quals es van extreure tres senzills: "Pinball Wizard", "I'm Free" i "See Me, Feel Me".


Del plat al cel·luloide
A principi de la dècada dels setanta, el quartet anglès havia incrementat la popularitat amb discos com els exitosos Who's Next (Decca, 1971) –amb "Baba O'Riley", "Behind Blue Eyes" o "Won't Get Fooled Again"– i el també conceptual Quadrophenia (MCA, 1973). Va ser el moment ideal perquè el productor musical Robert Stigwood decidís que Tommy havia de tenir la seva versió cinematogràfica. I aquesta va recaure a mans del controvertit realitzador anglès Ken Russell, que tenia entre els seus principals actius Women in Love (1969), The Devils (1971) –totes dues amb Oliver Reed– i la biografia del compositor Mahler (1974).

El rodatge va començar l'any 1974, i al repartiment de la pel·lícula hi havia el cantant de The Who, Roger Daltrey, interpretant Tommy, rodejat d'actors com Oliver Reed, Ann Margret, Jack Nicholson i Robert Powell, acompanyats pel concurs de músics com Elton John, Tina Turner i Eric Clapton, a més de la resta de components de The Who. Margret va rebre una nominació als Oscar com a millor actriu, i Townshend també per la seva banda sonora.
 

Elton John a 'Tommy' (Ken Russell, 1975)

 

El resultat va ser un dels millors musicals rock de la història, que va recaptar set vegades el seu cost, i va esdevenir un nou referent només igualat pel faraònic The Wall (Harvest, 1979) i la seva adaptació fílmica, obra d'Alan Parker, l'any 1982.

Entre les curiositats del film, cal destacar que es va enregistrar en sistema de so quintafònic, en una època en què començava a desenvolupar-se el so quadrafònic. Era un sistema ideat per l'enginyer de so John Mosely, i que afegia a les quatre pistes de mescla una de cinquena en posició 'central'.


La banda sonora
Una de les curiositats de l'adaptació al cinema de Tommy va ser l'enregistrament d'una nova banda sonora. En cap moment la pel·lícula es referencia al disc original. Pete Townshend va crear nous arranjaments a la partitura, incrementant l'ús de sintetitzadors i emprant músics de sessió com Caleb Quaye (Elton John), Phil Chen (Jeff Beck), Nicky Hopkins (The Rolling Stones), Ron Wood (The Faces, The Rolling Stones) o el bateria Kenney Jones –que posteriorment va ser el substitut de Keith Moon a The Who amb la seva mort el 1978–.
 

Eric Clapton interpretant un predicador a 'Tommy' (Ken Russell, 1975)


La banda sonora és interessant especialment per les històriques recreacions d'Elton John de "Pinball Wizard", Tina Turner amb "Acid Queen" i Eric Clapton amb el blues de Sonny Boy Williamson "Eyesight to the Blind".


 

Vols aconseguir una entrada?
Tommy s'exhibirà en un únic passi als Cinemes Verdi de Barcelona aquest dissabte 27 d'abril, a les 23.50 h, en el marc del Barcelona Film Festival. És una oportunitat única per reviure el film de Ken Russell, projectat amb el sistema quintafònic original.

Per aconseguir una entrada doble (en tenim 25!) només cal que omplis aquest formulari amb les teves dades, i el teu nom serà en una llista a la taquilla dels Verdi. 

COMENTARIS

Cuatrefonia

Anònimjoansoriano, 12/05/2019 a les 17:28

Who are tu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais