L'Auditori de Girona es va omplir de gom a gom en el primer dels concerts de presentació del darrer disc de Lax'n'Busto, Polièdric (RGB Suports, 2019), un treball que obre una nova etapa en la banda, que actualment no disposa d'un cantant titular. Fins a set veus són les que donen color a les darreres cançons del quartet del Vendrell, i el Festival Strenes era una bona oportunitat per veure com les defensaven en directe, a més de revelar la sorpresa de qui interpretaria els nombrosos èxits de la seva trajectòria.

Puntuals, la presència de Pemi Fortuny, el cantant titular de Lax'n'Busto (1986-2006), no va trigar ni una cançó a aparèixer a l'escenari. "Si no ho fas tu", el primer senzill de Polièdric, va ser el primer tema de la nit. A partir d'aquest moment van anar apareixent els diferents cantants –Pol Fuentes, Ernest Armengol, Nerea Bassart, Ramon Mirabet, Miquel Abras i David Ros– per interpretar íntegrament els deu talls de Polièdric, a més d'alguna repesca del cançoner antic de la banda: "Júlia" –a càrrec d'Armengol–, una extraordinària "Amb tu" –per Ramon Mirabet– i "Pagès, amb el micro a mans d'un Pemi Fortuny que no s'estalviava mirades de complicitat amb Pemi Rovirosa.

Fortuny, a l'hora de presentar la cançó, va donar la benvinguda al públic a "l'experiència del grup amb més cantants del món", content de celebrar un "retrobament amb la banda de quan érem joves i amb el nostre públic". Va ser el crit de guerra a partir del qual Lax'n'Busto va treure la llibreta dels clàssics:  Pemi Fortuny va liderar la funk i participativa "Mai diguis mai a un mai" i "Trepitja fort", una de les poderoses cançons de Llença't (DiscMedi, 2000), que va fer aixecar el públic de les cadires. 

Si el concert de Lax'n'Busto fos comparable a una pel·lícula dels Avengers de Marvel –tranquils que no farem spoilers–, Fortuny és el més semblant a Ironman, el superheroi interpretat al cinema per Robert Downey Jr.. Sense desmerèixer la feina de la resta de cantants, el carisma i magnetisme que el vendrellenc desprèn entre els seguidors de la banda és enorme. Els crits de 'Pemi!' dirigits a l'intèrpret es van deixar sentir al llarg de les seves intervencions, ie s van saciar les ganes que tenia el públic de retrobar-se amb la seva veu. 

"No és massa tard" –amb un molt aplaudit Miquel Abras–, "Que boig el món" –amb David Ros– i "Tornarem" –amb la veu, ara una mica justeta, de Nerea Bassart– van ser les úniques concessions de Lax'n'Busto al repertori de l'etapa amb Salva Racero (2006-2016). Racero, actualment presentant el seu primer EP en solitari –Vaig (Satélite K, 2019)–, va ser l'únic cantant de Lax'n'Busto absent al concert. Probablement pertany a l'univers DC Comics.

Pol Fuentes, molt convincent en el seu retrobat rol de frontman després de deixar Rosa Luxemburg, va cantar "No vaig triar". En presentar-la, va recordar que deu anys enrere ell estava dirigint la filmació en DVD del seu concert en directe A l'Apolo (Música Global, 2009). Pemi Fortuny va tornar a l'escenari per recordar "Ara", el mig temps inclòs a Morfina (DiscMedi, 2003), i "Una altra vegada", amb el solo èpic a càrrec de Pemi Rovirosa.

La recta final del concert va ser vertiginosa, i el públic va aixecar-se de les butaques per no tornar a seure més: "Més que la meva sang" –per Armengol–, "Tinc fam de tu" –a duo entre Fortuny i Bassart–, l'himne escrit per Xabier Zabala "T'estimo molt" –un trio entre Fuentes, Ros i Bassart– i "Miami Beach", un pòquer a càrrec d'Armengol, Fuentes, Mirabet i Fortuny.

El concert va acabar amb el 'què collons els donen per ser així?' i va entrar de seguida a la tanda de bisos. Pemi Fortuny, que va definir l'experiència com "un puntasso", abordava "Les nits del Liceu" i "La meva terra és el mar", dues cançons de la primera etapa del grup vendrellenc abans de –ara sí– acomiadar la nit amb tots els cantants intercanviant-se les estrofes de "Llença't".

El quartet format per Pemi Rovirosa, Jesús Rovira, Cristian G. Montenegro i Jimmy Piñol –complementats amb un teclista– s'acomiadava del públic però no de l'Auditori de Girona, ja que avui 1 de maig tenen una segona cita amb entrades encara a la venda. Només hi haurà tres oportunitats més per veure aquest espectacle: el 10 de maig al Guitar BCN de Barcelona, i el 23 i 24 de maig al Teatre Fortuny de Reus.

Mentre el públic desfilava cap a casa, sonava per megafonia la guitarra del "Wish You Were Here" de Pink Floyd. "Tant de bo fossis aquí"… sí, segurament es tracta d'això.