Un any a l'exili es pot enfocar de moltes maneres, i una és publicar un disc per commemorar un aniversari tan èpic com trist. Josep Betran, Valtònyc, està vivint a Bèlgica una temporada d'explosió creativa, ja van dues referències autoeditades en l'últim any i avui s'estrena la tercera. Piet Hein (Homerecords.be, 2019) és el primer disc del músic balear editat per un segell belga, i a més l'àlbum té el suport de l'Estat on està vivint. L'heroi nacional al qual dedica el títol del disc és un personatge que com ell també es va enfrontar a Espanya.

El primer concert de presentació serà el 23 de maig en una de les sales més importants de Brussel·les amb bona part dels col·laboradors que han participat al disc. Abans, però, parlem amb Valtònyc per saber com fa les cançons des de l'exili.



Com valores aquest últim any?
Està sent un any molt dur, però ple d’aprenentatge i enriquiment personal. Han passat moltes coses en un any: marxar de casa, afrontar els judicis a Bèlgica, acostumar-me a viure a un país nou, he fet molta música, he après un idioma nou, m'he allunyat d'una família i n'he trobat una de nova. Però bé, no fer ni un pas enrere i seguir lluitant és lo que vaig venir a fer i fent-ho és com he sobreviscut.

Com creus que t'ha acollit Brussel·les?
Molt bé! Jurídicament sobretot i musicalment ara ho veurem! Una curiositat que enrevolta el disc és que l'ha finançat completament l'Estat belga. Allà l'Estat m'hauria tingut tres anys i mig a la presó sota règim terrorista, i aquí m'ajuda a seguir fent música. Això sí, haurien de millorar el cafè!

Aquest disc ve a ser un agraïment al teu país d'acollida?
No, és un agraïment a l'organització popular que des del primer moment m'ha ajudat i s'ha solidaritzat amb mi. Crec que quan tothom es va mobilitzar, a part de fer-ho per ells, perquè la llibertat d'expressió també és seva, també volien que pogués seguir cantant. I això és el que he fet! Tot i que al disc també hi ha un agraïment a tota la gent que he conegut aquí a Bèlgica i que m'ha ajudat, que no és poca!

En aquest disc hi ha col·laboracions de rapers belgues, i ha estat editat per una discogràfica d'aquí. Com hi vas establir contacte?
Quan vam fer la cançó "Bella Ciao" va funcionar molt bé i va agradar molt, i va despertar l'interès de la discogràfica Homerecords.be. Aquesta cançó m'ha servit de mostra per als músics belgues, que s'han volgut sumar al projecte de Piet Hein. Sense ells no seria el que és, no hauria estat possible. Em sento afortunat de poder fer música amb ells. 
 
Ells coneixien la teva situació?
No, els vaig fer una carta de presentació explicant la situació i el fet perillós que era fer música amb mi. Els vaig explicar que des del moment en què formessin part de la meva tripulació pirata, els relacionarien amb un terrorista i un personatge perillós (riu), i de fet Erno Le Mentholé ha parlat sobre aquest tema. A la meva pàgina web podeu trobar la carta que va escriure, en un apartat amb el nom 'Valtonyc?'.

També hi ha moltes col·laboracions catalanes. Segueixes l'actualitat musical d'aquí i d'allà? 
Sí, estic permanentment en contacte amb molts rapers i productors, sobretot de Catalunya. Aquí, he entrat molt fàcilment a l'escena jazz belga, però em falta investigar sobre el hip-hop local.

Què escoltes últimament?
Delaossa, Dheformer Galinier, Lone, Foyone, Charly Efe, Erick Herve, Dano, Nwise, Ihon i Poor Tràmit són els rapers dels quals estic més pendent per saber què treuen.

A què és degut el sobre amb el nom de Mònica Oltra al videoclip de "Salones"?
És un error d'edició, just m'acabava d'arribar el seu sobre amb diners per poder anar a pegar-me una comilona i un viatge i ho van filmar.


En el pla artístic com has avançat aquest últim any?
Crec que moltíssim. En un any, des que soc a l'exili ,he cuinat dos treballs: Poemes per no tornar (autoeditat, 2018) i Moules&Frites (autoeditat, 2019). Crec que he madurat moltíssim l'estètica dels meus treballs i també els flows, així com la manera de dir les coses i de transmetre el missatge que vull donar. Escolteu-los i jutjeu vosaltres mateixos!

Has pogut fer concerts a Bèlgica?
No molts, esperem poder posar-nos-hi ara. Ens hem dedicat més a atendre els mitjans de comunicació i a aguantar el pols contra l'estat espanyol a la justícia. Però una curiositat és que el meu primer concert aquí va ser dins una església, La Beguinage. És curiós que el que està prohibit allà, aquí es pugui fer dins una església.

On has gravat el disc?
En una petita casa de discos i gravacions a Liege, Homerecords.be.

Tens alguna esperança que el teu procés acabi bé?
Espero que puguem trobar justícia. Sabíem de bon principi que a l'estat espanyol no la trobaríem i que acabaria a la presó. No m'hauria imaginat mai acabar exiliat, però m'he atrevit a fet aquest pas i ara toca internacionalitzar tot el que està passant allà i fer saber a Europa que els jutges espanyols desafien els drets universals i que en un país d'Europa hi ha exiliats i presos polítics.

Com has viscut aquestes últimes eleccions estatals?
Amb curiositat per saber què passaria amb Vox, per la resta poca cosa més. No soc gaire seguidor de la política partidista, ni electoral. Sempre he cercat o he intentat lluitar des de espais alternatius a les institucions de l'Estat. Si votar servís d'alguna cosa, estaria prohibit, per això el dia de l'1-O ho estava. No sé si ens entenem...

Segueixes el judici al Procés. Quina opinió et mereix?
Que és una puta vergonya. Si amb tots els vídeos i informació que tenim sobre violència policial i el que ens van fer l'1-O, els jutges, fiscals i policies continuen mentint d'aquesta manera... no vull ni saber pel que ha passat el poble basc des de fa desenes d'anys. Quina por! Quanta gent innocent deu ser a la presó i no ho sabem ni ho sabrem.

Creus que la situació dels polítics catalans exiliats pot canviar després de les eleccions europees?
Crec que han posat moltes dificultats a Puigdemont per presentar-s'hi, i això significa alguna cosa. Espero que si Puigdemont entra com a europarlamentari, aprofiti per denunciar des d'allà la situació dels presos polítics a Espanya i faci saber que és un estat feixista. Fer això des de l'Europarlament, ajudaria i faria molt de mal a la imatge d'Espanya. Internacionalitzar, que bàsicament és pel que ens hem exiliat. Si ell té poder per fer això, endavant. Però també espero que no s'acomodi i es limiti a fer el poc que fan la resta d'europarlamentaris, que és no fer res, vaja.