La cançó parla de la sensació de voler fugir, literalment o metafòricament, però amb la necessitat de tenir el suport d'una altra persona que t'animi a fer-ho. Pallarols confessa que últimament fa les lletres sense paper i llapis: "Toco la part del teclat i improviso la melodia i la lletra. La lletra surt de manera quasi inconscient i un cop acabada hi vaig trobant el sentit".
El pianista de Torelló porta anys fent cançons com a Arnau Pallarols primer, d'una manera més expansiva i tocant molts instruments, i darrerament centrant-se més en l'instrument que ha estudiat. El 2017 va publicar el primer disc com a Anairam i ben aviat va voler que en Jimmy (Aleix Vilarrasa) se sumés al carro per crear música pròpia acompanyat i per experimentat a través d'una formació poc habitual. Sobre el procés creatiu, Pallarols relata que tots els temes els compon ell sol a casa, i després: "Al local hi afegim la part de bateria. No acostumo a tenir la bateria definida així que ho crea tot en Jimmy i d'aquesta manera el tema evoluciona i canvia".
El jazz oníric és el punt de partida perquè les improvisacions dels dos músics flotin per l'aire, acostant-se a estones al rock espacial o al pop de cambra de tons somiadors. Les oportunitats per veure aquest duet còsmic arriben abans que surti el disc i tot; aquest dissabte 18 de maig seran al festival FET de Torelló i el dissabte 25 del mateix mes a la sala Breakout de Sabadell en el marc del cicle Bird Day Nights acompanyant Carles Bertran.
Portada de 'Anairam II'. Foto: Adrià Ballús