La guitarrista Laura Almerich ha mort avui divendres als 78 anys d'edat a les vuit del vespre a casa seva, després d'una llarga malaltia. La vetlla serà demà a partir de les dues del migdia al tanatori de Sancho Dàvila a Barcelona. Almerich tenia formació clàssica i va ser una de les components del grup Ars Musicae de música medieval i renaixentista dirigit per Enric Gispert. L’entrada al món de la Cançó es va produir quan el seu professor de guitarra, Gracià Tarragó –que el 1970 va fundar el Quartet Tarragó, del qual seria una de les components–, li va proposar d’acompanyar-lo amb una segona guitarra al primer EP de Maria del Mar Bonet, Cançons de Menorca (Concèntric, 1967).

El 19 de desembre de 1969, Laura Almerich va acompanyar també Gispert en un concert al Palau de la Música Catalana en què també va actuar Lluís Llach. Aquell dia, el cantant empordanès ja tenia algunes cançons prohibides, entre les quals “L’estaca”. En un moment del concert i davant la insistència del públic, Llach va començar a tocar la cançó prohibida però no va obrir la boca. Ben aviat el públic es va erigir en protagonista entonant la cançó censurada. Una de les primeres veus a fer-ho va ser precisament Almerich. Aquell dia, a més, el mànager Joan Molas va proposar-li unir-se al grup d’acompanyament del cantautor.

A poc a poc, la figura de Laura Almerich va anar adquirint popularitat. El 1977, durant els bisos d’un concert a Ripoll, Lluís Llach va donar-li una partitura amb la signatura de tots els músics del grup. I així es va estrenar “Laura”, una de les peces indispensables del repertori llaquià que el músic de Verges va dedicar a la seva amiga i guitarrista.

               M’és tan difícil recordar
               quants escenaris han sentit
               la nostra angoixa per l’avui,
               la nostra joia pel demà...
               A casa enmig de tants companys,
               o a un trist exili mar enllà,
               mai no ha mancat el teu alè, Laura.

Molts dels seguidors de Llach guarden en el record com un gran moment d’emoció el concert al Camp del Barça de 1985. Aquell dia, Almerich va ser una involuntària protagonista quan l’emoció li va fer perdre precisió als dits durant la interpretació de “Laura”.

El 1994, Llach va tornar a dedicar una cançó a la seva guitarrista. Aquest cop amb una cançó feta amb la col·laboració del poeta Miquel Martí i Pol, "Roses blanques":

               Tanta esperança compartida
               fa més possible l’esperança,
               rossola el temps pel tornàveu
               harmoniós de les paraules
               tal com rossola pel teu nom
               que repeteixo, Laura.

Després de la jubilació musical de Lluís Llach, l’amistat entre els dos antics companys de feina va perviure. La vida nòmada de l’empordanès va fer que Laura Almerich el representés alguna vegada; una va ser a la gala dels Premis Enderrock 2018, quan va recollir el Premi Enderrock d’Honor que la revista va concedir a Llach.