Eleccions

Les eleccions municipals en clau musical

Repassem els músics que formen part de les llistes electorals i la música que està sonant aquests dies de campanya

| 25/05/2019 a les 10:00h
Arxivat a: Enderrock, Pau Vallvé, La Iaia, Lluís Llach, Brams, Cesk Freixas, Roba Estesa, Quico Pi de la Serra, política, eleccions, Núria Graham, Antònia Font
Fotograma del vídeo
Fotograma del vídeo | Caderas Crew
La política ocupa una espai important en el dia a dia dels catalans, i més ara que ens trobem a les portes de les eleccions municipals. La música i els músics que la fan no giren l'esquena a aquesta realitat política i quan s'acosten eleccions sempre trobem noms coneguts a dalt dels escenaris en candidatures de diferents signes i colors. Les eleccions municipals del pròxim 26 de maig no en són una excepció, arreu de Catalunya podem trobar diversos exemples de l'activisme polític d'una bona colla de músics.

Músics a les llistes
Per començar amb un nom històric, Quico Pi de la Serra, un dels representants emblemàtics de la Nova Cançó, es presenta de manera simbòlica al lloc número quaranta de la llista d'Ada Colau a Barcelona. La CUP és un dels partits que integra més personalitats a les seves llistes, amb una relació molt forta amb el món de la música. Cal destacar, entre altres, Jordi Casadesús (Capgirem Vic), integrant de La iaia i col·laborador habitual de Núria Graham i del projecte Càntut, o Alba Magrinyà (Capgirem Tarragona), bateria de Roba Estesa.

A les files d'Esquerra Republicana també hi podem trobar alguns exemples. És el cas de Marc Egea, multiinstrumentista, compositor i poeta, que lidera la candidatura a Sant Iscle de Villalta, o de Josep Barri, músic de cobla i havaneres, que forma part de la llista republicana a Calella. Dins el Partit Socialista, concretament a Tarragona, trobem al número dos Sandra Ramos, presidenta de l’Associació de Músics de Tarragona.

L'actual batlle de Palma, Antoni Noguera, ha estat un dels polítics amb més suport des del món de la música en aquestes eleccions municipals. Cent vint-i-cinc personalitats de diversos àmbits, entre els quals polítics, artistes i músics, van signar un manifest de suport a Noguera, entre els quals destaquen Pau Debon, cantant d'Antònia Font, i Maria del Mar Bonet.
 

Quico Pi de la Serra. Foto: Xavier Mercadé


La banda sonora de la campanya
La política i el seu impacte mediàtic ha provocat que progressivament els mítings es converteixin en espais lúdics on les intervencions musicals siguin un reclam més per atreure simpatitzants a l'esdeveniment. Durant l'inici de la passada campanya electoral Colau va portar Joan Colomo al seu acte de presentació, i aquest any ha fet el mateix convidant a l'escenari Taki Sounds, grup de rumba, salsa i altres ritmes llatins que va escalfar motors abans dels parlaments i en tancar l'acte.

Aquesta no és l'única nota musical que l'alcaldessa barcelonina ha generat durant aquesta campanya, la setmana passada es va viralitzar "Ada is in da house", un tema trap que ha fet un grup de seguidors anònims, Caderas Crew, per donar-li suport durant la campanya. 


David Fernàndez també s'ha colat en aquest apartat però com a cantant, no com a polític. En Comú Badalona ha fet una versió de "Qué bonito es Badalona" que va popularitzar als anys vuitanta Manolo Escobar. "Que valenta ets Badalona" és la versió que canten diferents intèrprets, entre els quals destaca l'exdiputat de la CUP David Fernández.


Històrics: cares conegudes d'antigues legislatures
La relació entre la política i la música sempre s'ha mantingut activa, des de sempre els músics han tingut papers més o menys simbòlics a les llistes. Per exemple, durant les darreres eleccions teníem alguns habituals que aquest any han deixat de participar-hi, com ara Francesc Ribera 'Titot', que actualment és tinent d'alcaldessa de Berga, o Cesk Freixas, que s'ha presentat diverses vegades per la CUP al Parlament.

Altres músics de renom com Alguer Miquel, cantant de TxarangoJosep Nadal, cantant de la Gossa Sorda, o Josep Maria Mainat, integrant de la Trinca, han format part de diferents llistes electorals. El músic relacionat amb la política per antonomàsia és Lluís Llach, que des de l'inici de la seva carrera ha demostrat el seu compromís polític i l'any 2015 va culminar-lo presentant-se com a cap de llista de Junts pel Sí a Girona. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais