El heavy català viu dies dolços. Els gèneres foscos sempre han existit a Catalunya, però aquests últims anys l'escena ha vist com noves bandes emergien del subsòl. El gènere que ens ocupa té un ingent nombre de ramificacions estilístiques, i el nostre país no queda curt en cap. Fem un recull d'un seguit de grups, tant si fa més o menys anys que estan en actiu, marquen l'actualitat del mètal fet aquí.

Udol
Lentitud, densitat i èpica són els principals ingredients que formen la proposta del duet de Caldes de Montbui. L'última credencial d'Udol, l'EP 157 lliures i 17 salaris (autoeditat, 2017), és un brillant disc de sludge psicodèlic que barrejat amb un directe subtil i devastador crea una combincació màgica i guanyadora que els ha dut a tocar en països com Ucraïna.


Forja
Aquesta banda barreja el mètal més clàssic amb el folk medieval. El llibre dels Feyts (autoeditat, 2017) és el primer LP del grup, on ens proposen originalment passejar-nos per la vida de Jaume I des del punt de vista de l'home, el personatge i tot el que ha representat en la història. És un projecte molt transversal que barreja les melodies medievals de les gralles amb el bombo embogit del heavy. 


Ósserp
Un dels grups que més brillen últimament. Des de la seva aparició el 2015 amb el primer EP, Sang i sutge, Ósserp han rebut elogis de la crítica nacional i internacional pel seu so potent i la seva flexibilitat estilística. S'han convertit en poc temps en una de les referències del panorama actual. Amb un estil que barreja subgèneres del mètal com el death, el grind, el punk i el black noise, al 2017 van publicar el seu primer LP, Al meu pas s’alça la mort (Blood Fire Death / Hecatombe 2017), amb el qual s'han consolidat i han augmentat exponencialment les qualitats ja presentades al debut.


Vidres a la Sang
Els amants del heavy català estan d'enhorabona, perquè després de vuit anys separats, Vidres a la Sang ha tornat i amb nou disc sota el braç. Set de sang (Background Noise, 2018) es mou entre el black i el death metal que ja caracteritzava el grup amb la novetat que el quartet terrassenc torna als escenaris amb més força que mai per tocar aquestes noves cançons. La quarta referència de la banda és la continuació d'una trajectòria dilatada  que havia començat el 2004 amb un disc homònim editat per Xtreem Music, seguit el 2006 amb Endins (Xtreem Music) i aparentment conclòs amb Som (Xtreem Music).


Foscor
El dark mètal atmosfèric d'aquesta banda fa anys que està en actiu. El temps els ha convertit en un grup emblema dins l'escena catalana, consolidats des de principi del segle XXI. A més de ser una referència a Catalunya, també té adeptes en països on ha anat a tocar diverses vegades, com Alemanya, França o Portugal. Els seus intensos riffs, les veus clares i potents i el seu tempo difós són senyes d'identitat inconfusibles. Han editat tots els seus discos amb el seu propi segell, Season of Mist, un dels més influents del heavy internacional.


KOP
El logotip d'aquesta banda ha corregut per tots els lavabos d'espais autogestionats del país, així com de facultats universitàries o seus polítiques de l'esquerra més alternativa. Des del 1998 que la banda de Rubí fa soroll amb aquestes sigles, que signifiquen Kolumna d'Odi Proletariat, i entremig hi ha hagut algunes aturades marcades pel pas per la presó de l'únic membre original que queda actualment al grup, el cantant Juan Ramon Rodríguez. L'activitat de la banda passa aquests dies per un concert a Barcelona el pròxim 8 de juny al festival Simbiruta de la Guineueta.


Siroll!
Una de les propostes més extremes de la llista, Siroll!, és un cicló musical que no deixa ningú indiferent. Amb el seu original extreme crossover metal, el quintet de Cardona té la capacitat de passar del hardcore més pur al death mètal o al grind en una mateixa cançó. Més llenya! (Blood Fire Death, 2015), Doble o res (autoeditat, 2018) i l'EP acabat de publicar Pagesos satànics (Rat Produccions / Grans Records, 2019) són tres joies per als amants de les lletres crues i els riffs vertiginosos.


Icestorm
Amb una estètica molt nòrdica que recorda els grans grups de power metal, Icestorm és una banda longeva que de mica en mica ha anat posant el seu gra de sorra en el panorama català. Els seus primers temps es remunten a l'any 2006, però no va ser fins al 2012 i amb una proposta consolidada que van decidir gravar el primer LP, Contes de la Vall del Glaç (autoeditat, 2012). Després d'aquest primer disc, el quartet barceloní n'ha editat dos més, Terres de foc (autoeditat, 2016) i Saga (autoeditat, 2019).


Angoixa
Aquest és un projecte que va començar com a dèria individual del compositor, guitarrista i cantant del grup, Robert García, amb la voluntat de fer cançons properes al death metal de la vella escola. El quartet beu principalment del mètal suec de grups com Entombed, Katatonia o Meshuggah. Angoixa té tres discos al mercat. Esclaus de la por (autoeditat, 2018) n'és l'últim, i dona el que promet: veus guturals, riffs d'infart i bateries infernals. 


Crim
Tot i que quan pensem en Crim a tots ens ve més el cap el punk-rock que no pas el mètal, la banda de Tarragona també s'havia d'incloure en aquesta llista, perquè la seva música agafa influències d'estils més foscos amb riffs de guitarra enfadats i profunds i perquè és el grup que més ha crescut sense deixar de tocar un gènere minoritari avui en dia. Crim fa gairebé deu anys que existeix, i la crescuda que ha viscut amb els dos últims discos ha estat espectacular.


Ratpenat
100% indecent (autoeditat, 2019) és el nom del seu primer disc, una declaració d'intencions descarada i atrevida del grup barceloní. Tot i que el seu estil és més aviat punk, també és cert que beuen d'influències del heavy. Amb només dos anys, Ratpenat ha demostrat les seves credencials al seu primer llarga durada, on barregen temes propis i versions. Ben aviat estaran telonejant la mítica La Banda Trapera del Río al seu concert de presentació del nou disc a la sala Salamandra de l'Hospitalet. Això serà aquest proper 8 de juny.


Nöctambuls
Aquest grup va aparèixer el 2012 per retre homenatge a una de les bandes més mítiques del hard rock català, Sangtraït. Des de llavors van estar fent gires per Catalunya tocant els himnes del grup de la Jonquera, i a partir del 2013 van començar a gravar música pròpia. El 2016 van publicar el seu primer disc original, homònim (autoeditat, 2016). 


Los Guardians del Pont
És un dels grups més ortodoxos de la llista, amb un rock dur evident que podríem qualificar com 'el de tota la vida'. El trio de la Jonquera està format per dos dels integrants de Sangtraït, Martín Rodríguez a la bateria i Quim Mandado a la veu i el baix. La formació es completa amb la veu i la guitarra de Joan Cardoner. Durant l'any 2016 la banda es va embarcar en un original projecte, la gira La simfonia de les pedres i el vent, on recuperen alguns dels grans èxits de Sangtraït, a més de fer cançons de Los Guardians del Pont, totes interpretades amb la companyia de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà.


Golíat
Podríem dir que Golíat són els nous veterans dels sons foscos i reflexius catalans perquè, tot i ser encara joves, aquest duet reconvertit en trio ja fa ben bé deu anys que puja als escenaris. L'últim disc que han publicat és l'EP Quimeres (diversos segells, 2019), cinc cançons que transiten entre el mètal més desèrtic i eixordador i el rock dur insistent i èpic. Aquest duet reconvertit en els últims anys a trio va al seu ritme perquè va lluny.


Saüc
Una rara avis a la Noguera, més concretament a Balaguer. El quintet es mou entre el rock dur, el mètal i el rock alternatiu. Amb composicions originals que passen d'introduccions harmonioses i instrumentals a tornades rabioses i rítmiques, Saüc és un dels grups que s'han mantingut més en forma durant els últims anys. Actualment estan fent gira arreu del territori català, i tenen previst entrar a l'estudi de gravació a final d'any.