Homenatge

Recordant Oriol Perucho

Els Cinemes Girona de Barcelona projecten aquest 21 de juny el concert d'homenatge al músic d'avantguarda

| 21/06/2019 a les 10:46h

Oriol Perucho (dret) amb Moisés Moisés
Oriol Perucho (dret) amb Moisés Moisés | Arxiu Pep Pascual
Oriol Perucho (1955-2016) és sens dubte una de les figures més rellevants de les avantguardes musicals a Barcelona. El 2017, arran d'un documental sobre la seva figura, es va celebrar a la sala Apolo un concert d'homenatge. El recital es va enregistrar en vídeo i avui es presenta a Barcelona (21 h, Cinemes Girona), en un acte en el qual també actuarà una versió reduïda de l'Escamot Voll-Inga; una oportunitat per recordar aquesta figura indispensable de l'underground barceloní.  

A la dècada dels setanta, quan Barcelona era la capital indiscutible de l'underground a l'Estat, quan bullia d'activitat amb les propostes de l'anomenada escena laietana, hi havia músics com el bateria Oriol Perucho, precursor, entre altres mèrits, de l'escena del jazz d'avantguarda a casa nostra. A final dels setanta Perucho va encapçalar una banda, Perucho's, amb la qual va enregistrar un treball homònim (Umyu, 1979) –reeditat el 2011 per La Olla Exprés– que avui suposa un disc seminal per entendre l'adveniment de les avantguardes musicals de final dels setanta. Tropopausa, amb orígens també a final dels setanta, va ser una altra de les bandes en què va militar el músic barceloní.
 
L'activitat exploradora d'Oriol Perucho no es va aturar als vuitanta, quan per algun sector de la intelligentsia cultural semblava que no havia de passar res més a Barcelona. Ho va fer com a impulsor de grups tan extraordinaris com Moisés Moisés o Koniec, o amb la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade. Més recentment, va col·laborar amb propostes com Les Anciens o Mil Pesetas. També cal esmentar la seva producció en solitari, amb discos com Insultó, le multaron y dejó de comer (G3G, 1992), Zaping CD (G3G, 1994) i Así pasan 45 minutos (Hazard, 1998). Perucho no va deixar mai de ser un autèntic explorador, un músic que, més enllà del seu extraordinari nivell com a instrumentista, innovava en cadascuna de les aventures on participava.

Oriol Perucho ens va deixar el 16 de gener del 2016. Un any més tard es va estrenar un documental d'autoria col·lectiva, Oriol Perucho, in memoriam (2017), on diversos companys de viatge glossen la seva figura. Entre altres, hi parlen l'activista Martí Sans, els músics Oriol Pons de Vall 'Ginger', Pepino Pascual, Enric Cervera, Ramon Solé, Roger Fortea i Gat, i el crític Jack Torrance. El film es va presentar amb un gran concert, el 6 de novembre del 2017, a la sala Apolo de Barcelona: un grup de base, Escamot Voll-Inga –format per Eduard Altaba, Enric Cervera, Saki Guillem, Quicu Samsó i Rafael Zaragoza, entre altres–, amb col·laboracions d'antics membres de Moisés Moisés, Bel Canto Orchestra o Cabo San Roque. També amb Pau Riba, Anna Subirana i la ballarina Sònia Sánchez.

Del concert en va sortir un enregistrament audiovisual que es presentarà avui, coincidint amb el dia de la música, a les 9 del vespre, als Cinemes Girona de la capital catalana. La vetllada portarà un miniconcert a càrrec d'una versió reduïda de l'Escamot Voll-Inga

L'acte d'aquest vespre no només constitueix un homenatge a la personalitat irrepetible d'Oriol Perucho, sinó que de retruc és també un reconeixement a la mai prou valorada contracultura barcelonina dels setanta ençà.
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Martí Farré, documental, homenatge, cinemes Girona, Oriol Perucho

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.