La ciutat de Barcelona ja ha viscut deu edicions del Cruïlla. Del 3 al 6 de juliol el Parc del Fòrum ha vist passar fins a 77.000 espectadors, el seu rècord de públic, i ha estat l'escenari metropolità d'un festival sense complexos ni etiquetes. Rock, reggae i pop, al Cruïlla això dels gèneres no els té preocupats i omplen el ciment del parc amb grups que no tenen res a veure els unes amb els altres. Mantenen, però, una semblança: són capaços de fer oblidar els gairebé quaranta graus de temperatura a favor de la música. 

La primera injecció d'èxit, el dimecres 3 de juliol, la van administrar els estatunidencs Black Eyed Peas, amb un repertori que portava els temes més populars de la formació, així com la sorprenent cantant noruega Aurora. El festival assentava bases per presentar l'endemà una aclamada jornada de hip-hop, que va mobilitzar els seguidors més incondicionals del raper català Lildami i el seu últim disc, Flors mentre visqui (Halley Records, 2019). De rimes punyents contra la precarietat, els germans Ayax y Prok impartien una excel·lent lliçó d'expressió corporal en una interpretació que ben bé es podria confondre amb un diàleg teatral. Rapejaven fins que els faltava l'aire i amb l'agressivitat de qui té molta ràbia a descarregar contra el sistema. I van arrodonir la cita els madrilenys Natos y Waor, referents del rap estatal.
 
Els dos dies forts de l'edició del 2019 no seguien una lògica d'estils. Eclèctica en gèneres i en procedències dels grups, la programació de divendres 5 i dissabte 6 s'erigia contundent des del primer directe de tots, el del cantant de Costa d'Ivori Tiken Jah Fakoly. Amb els primers símbols de maduresa, el vocalista de barba canosa i la seva banda introduïen el seu reggae africà de reivindicacions contra la pobresa; un glop musical de primera hora de la tarda per deixar volar les orelles cap als ritmes jamaicans. 

La programació va prosseguir amb l'indie-rock dels australians Gang of Youths i els esperats Bastille, que presentaven el seu nou àlbum, Doom Days (Virgin Records, 2019). Amb ells, l'escenari Estrella Damm, el més gran de tots, acollia el primer concert massiu de l'edició. Mentrestant, a l'altra banda de la balança, els fidels seguidors de Berri Txarrak s'acomiadaven de la formació en un directe que, malgrat els problemes tècnics, va mantenir la contundència habitual dels d'Euskal Herria. Amb missatges de solidaritat cap als presos polítics, la banda liderada per Gorka Urbizu cantava a ple pulmó allò de "sols el poble salva el poble", potser per última vegada en territori català i amb la complicitat d'uns espectadors que van preferir el rock combatiu dels bascos que els hits multitudinaris de Bastille com a mostra de compromís amb la formació. 

Després es van disputar l'assistència del públic la francesa Zaz i Els Pets. Els de Constantí van deixar a part les cançons del seu darrer àlbum, Som (RGB Suports, 2018), per oferir un directe amb el bo i millor del seu repertori de tots els temps. Hi van sonar "Agost", "Blue Tack", "Com anar al cel i tornar" i "Una estona de cel", així com cançons més recents com "La vida és molt avorrida sense el teu cos" o "No vull que t'agradi aquesta cançó". A la fi d'aquest concert, la decisió quedava entre els madrilenys Vetusta Morla, amb hits d'alta emotivitat, i Xoel López. 

I passada la mitja nit arribava una de les grans actuacions de l'edició d'enguany, la diva de Garbage vestida de brillants i amb un públic emocionat després de més de vint anys sense veure el grup per la capital catalana. De diva en diva, la navarresa Iseo & Dodosound feia gala del seu dub emergent, del seu saber estar i dels seus temes acabats de sortir del forn, com "Same Love". Paral·lelament, Foals s'emportava la majoria d'espectadors a l'escenari principal.
 
Recuperada l'energia, la jornada de dissabte començava amb Seu Jorge i Oumou Sangaré, que donaven pas a la pluja i als concerts de Years & Years i El Petit de Cal Eril. El de Guissona va fer evaporar la pluja del ciment amb la seva Energia fosca (Bankrobber, 2019), i els incondicionals de la banda liderada per Joan Pons vivien a les primeres files l'ambient vaporós del seu directe.

També entre vapor d'aigua i xafogor, Dorian se situava entre l'eufòria i la nostàlgia. Els assistents no van deixar marge al dubte: a la capital catalana estimen el grup barceloní. I ells van retornar tot aquest afecte amb els temes més populars, "A cualquier otra parte" i "La tormenta de arena", amb una pluja, aquesta vegada, de confeti. Després d'aquest pop electrònic de sensacions contràries, el Cruïlla rebia l'estrella de la nit: Kylie Minogue. L'australiana desembarcava amb un xou a gran escala que va fer vessar l'escenari Estrella Damm de públic i també de la seguretat que li han donat tants anys als escenaris d'arreu del món.
 

La festa, per això, va arribar el seu punt àlgid amb el concert de Parov Stelar, que va coincidir amb el músic Jorge Drexler, i que no va permetre que ningú posés el cul a terra. L'escenari Cruïlla Enamora va estendre's fins al final del Parc del Fòrum, i no es veia cap espai de gespa buit ni cap cos sense seguir amb braços, cames i cintura l'electroswing dels austríacs. Va ser l'èxit absolut del Cruïlla. Els estimadíssims Love of Lesbian tancaven la nit, així com les deu edicions de música que ha celebrat fins ara el festival de la ciutat de Barcelona. La propera cita no es farà esperar tot un any, sinó que serà al Cruïlla de tardor, amb les actuacions per ara anunciades de Manel i Caravan Palace.