Crònica

Ponent vibra amb un festival Paupaterres que canta en femení

El Paupaterres sedueix Ponent amb tres dies de música i un marcat accent femení

La 22a edició del festival musical d’estiu de Ponent consolida el seu poder d’atracció amb més de 10.000 persones i 16 concerts, gastronomia i artesania

| 15/07/2019 a les 10:43h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, crònica, Paupaterres, festivals, Urgell, Tàrrega, Ponent, Oques Grasses, Balkan Paradise Orchestra, El Diluvi
Oques Grasses al Paupaterres
Oques Grasses al Paupaterres | Glòria Sala
En plena època de boom dels festivals multitudinaris, el Paupaterres treu el cap el segon cap de setmana de juliol enmig de la calor de Ponent com un oasi d’aire fresc. Sedueix per l'oferta musical, que abraça gèneres i estils diferents, però també pels sopars a la fresca sota les garlandes de bombetes, pel bon ambient i per ser el festival de tothom, també de les famílies. Sedueix sempre. I aquest any ho ha tornat a fer, apropant a Tàrrega més de 10.000 persones en tres dies de música, gastronomia i artesania, amb 16 concerts que han portat a la capital de l’Urgell grups puntals i emergents d’aquí, com Oques Grasses i Lildami, i també propostes internacionals com els New York Ska-Jazz Ensemble. Un Paupaterres que, en aquesta 22a edició, canta més en femení que mai amb propostes com Balkan Paradise Orquestra, El Diluvi, Tremenda Jauría, Sandra Bautista o la Cobla Catalana dels Sons Essencials.
 
Fidel a l'essència, que barreja una programació d’arrel amb les noves propostes del panorama musical català que més sonen aquest estiu, el Paupaterres arrancava al carrer, fora del recinte del festival, amb les actuacions de Mabel Flores i la seva vitalitat musical, i també amb el directe potent de Mr. Hyde, al mig de la ciutat, amb aquesta voluntat del festival d’obrir-se a la ciutat que l’acull. Una prèvia per anar fent bullir l’olla i encarar el segon dia de festival, el més multitudinari, que s’iniciava amb un tast de l’espectacle dels segarrencs Sound de Secà, que s’estrenarà al setembre a FiraTàrrega.

Així es donava pas a la música, amb els lleidatans Kapritxo i la seva fusió de reggae, ska i cúmbia que feia ballar els més puntuals del festival. El plat fort de la tarda arribava amb l’actuació dels New York Ska-Jazz Ensemble, que desplegaven energia, originalitat i creativitat amb la potent barreja de saló de ball, reggae, rock i jazz, que els ha fet ploure elogis de la crítica internacional. L’acompanyament perfecte del sopar, que serviria després per donar pas a un dels altres plats forts de la nit, el terrassenc Lildami, que va fer aixecar el públic de l’escenari gran del Paupaterres per corejar les lletres punyents i destres dels temes del seu disc Flors mentre visqui; “La dels Manel” no va trigar a sortir al repertori com tampoc la mítica “Serrallonga”, amb la col·laboració d’Oques Grasses.
 

Oques Grasses al Paupaterres Foto: Glòria Sala


Els osonencs ocuparien el mateix escenari unes hores més tard convertint-se en el punt àlgid del Paupaterres. Ho feien repassant amb entrega els temes del seu quart i últim disc Fans del sol (Halley Records, 2019), entre els més escoltats i venuts de l’Estat espanyol. I ho feien, també, amb aquella espontaneïtat despreocupada que es contagia al públic. “Hola, som els Lax’n’busto”, començava fent broma la veu carregada de personalitat de Josep Montero. I seguidament, una hora i mitja d’energia i talent desbordant sobre l’escenari que feia ballar el públic de Tàrrega des del primer tema fins a l’últim, des de la desbordada primera fila fins als que, des del fons, ballaven sobre una taula. Oques Grasses va seduir el públic del Paupaterres i va marxar de Tàrrega sumant fans del sol en el país de la boira. La nit de divendres es completava amb les actuacions d'El Diluvi i el nou treball Junteu-vos (Propaganda pel Fet, 2019), folk festiu, ara amb un toc combatiu, i l’accent lleidatà el posava La Terrasseta de Preixens, que presentava l'últim single “Potxons”, dedicat al Pallars.
 
L’endemà dissabte, el públic familiar agafava el relleu a primera hora de la tarda amb el Paupakids, el Paupaterres infantil, amb un assaig obert de la companyia Holoqué que també actuarà a FiraTàrrega i l’actuació d’El Pot Petit, molt aplaudida per petits i per no tan petits.
 
Ja al vespre, la jove Sandra Bautista encetava la tercera nit del Paupaterres i la seguia La Cobla Catalana dels Sons Essencials, una interessant proposta de Marcel Casellas que arrenca de la tradició per posar sobre l’escenari tos els instruments de cobla amb percussions ètniques i la veu d’Heura Gaya. I ja amb l’ambient caldejat, arribaven les barcelonines de la Balkan Paradise Orchestra amb un espectacle carregat d’energia que no va deixar ningú assegut a la cadira. Prenien el relleu dalt de l’escenari, des de Madrid, Tremenda Jauría i el seu còctel festiu de cúmbia, reggaeton i merengue. Cants entre el públic i aplaudiments pel seu discurs genuïnament combatiu, que fa de la música gairebé una arma de guerra.
 
I ja entrada la nit, el Paupaterres es va convertir en una autèntica pista de ball amb Sra. Tomassa i la fusió de música d’arrel llatinoamericana i electrònica que donava pas a l’últim concert de la nit, els amfitrions The Targarians, que tancaven el festival a casa, davant d'un públic que, cada vegada més, també se sent al Paupaterres, com a casa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.