Reportatges

La Playlist del Sona9 (Part III)

Fem un repàs urgent per una vintena de tonades de la història del Sona9

En aquesta última part, us deixem cançons entre l'any 2014 i el 2018.

| 14/08/2019 a les 10:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Cabot, Trau, Lakaste, Senyor Oca, Salvatge Cor, sona9, Sandra Bautista, reportatges
Lakaste
Lakaste | Carles Rodríguez
Quina és l’última vegada que t’has quedat hipnotitzat amb una cançó? Segurament fa pocs segons si has començat a fullejar aquestes pàgines. Parlem d’aquell llampec imprevisible que creua per davant i per darrere. I també pel costat. Sense artificis. Si la cançó et mira, et mira. I ja està. Fem un repàs urgent per una vintena de tonades de la història del Sona9, des del 2001 fins al 2018. En aquesta última part, us deixem cançons entre l'any 2014 i el 2018.

“Blau, net i clar”
Trau 
2014

Els santboians Trau tenen les claus d’una d’aquelles ciutats inventades, dibuixades sobre un paper que sempre llueix colors surrealistes i psicodèlics. Encantadors amagatalls amb el contorn hipnòtic d’un tema sixtie com, per exemple, “Blau, net i clar”, enregistrat al disc amb Lluís Gavaldà. El bateria i cantant del quartet, Pau Torrens, recorda que va aprofitar que “la melodia era molt optimista per escriure també una lletra alegre”. I argumenta: “No em venia de gust escriure una història trista. Una bona tonada pot ajudar a ser feliços, encara que sigui per un moment”.


“Els prats verds”
Lakaste
2016

Un viatge romàntic i descriptiu, també sensorial, per a un paisatge real solcat per prats verds, castells mig ensorrats, vinyes i oliveres, que el grup de Figueres liderat per Núria Castelló revela dins d'una cançó inspirada al bell Empordà. Amb aquestes pistes és fàcil autoconvidar-se a rememorar aquells passejos memorables –per terra i mar– on no importava tant la distància, ni tampoc les hores, només qui tenies al costat.


"La pipa de la pau"
Senyor Oca
2017

Per què hem de deixar-nos arrossegar per les circumstàncies? Som realment propietaris del nostre destí? Hem de conformar-nos amb el que hi ha, o podem intentar canviar el que ens envolta i el que no ens agrada? Són reflexions fetes en veu alta, però que troben unes possibles respostes en el rap vibrant, de lluminosa claredat, del cirurgià barceloní Sergi Sala, àlies ‘Senyor Oca’. Ja ho diuen, tant ell com la seva banda, al principi del tema “La pipa de la pau”: ‘La vida no és una ruleta russa, en la major part podem decidir i crear una ruta’. Una clara invitació a l’acció, però des d’una veritable voluntat positiva i amb una premissa clara: ‘Les mans netes’. Formulada també amb una obertura estilística que aquí s’ajusta gustosament a l’estil del drum’n’bass i exhibeix la imatge de la ‘pipa de la pau’ com a símbol de germanor entre els seus. ‘Booyaka! Booyaka!’.


“Polsina de cascall”
Salvatge Cor
2017

Parlem de clàssics, de “My Generation” de The Who i l’expressiu tartamudeig d’un Roger Daltrey interpretant la seva cançó. El cantant i poeta palmesà Llorenç Romera, líder de la formació Salvatge Cor, utilitza gairebé el mateix recurs en aquesta benvinguda llaminadura de pop-punk. El seu ‘So...so... so... soc un hipster!’, fiblat amb una buscada intermitència i tremolor, trepa orgullós per les estrofes i ens demana que improvisem un cor a viva veu. No deixa de ser irònic que un dard com aquest apel·li en el seu títol al cascall, una estranya planta que, segons indica el nom i definició científica, significa ‘rosella que fa dormir’, una espècie vegetal que també es coneix amb el nom col·loquial d’herba dormidora
o pintacoques, tot i que amb la vibrant tornada de “Polsina de cascall” no hi ha ni un segon per badallar!
Les llavors del cascall es poden menjar però, atenció, del seu làtex s’obté l’opi, la morfina i l’heroïna.


"La casa de les mil olors"
Sandra Bautista
2018

Què passa quan un escriptor o escriptora de cançons s’enfila als balcons dels seus records?Quan obre les finestres de bat a bat i vol retre un sincer homenatge a la seva vida o a una col·lecció de moments inoblidables? El resultat és que poden sorgir tonades com “La casa de les mil olors”, de la cantautora de Martorelles Sandra Bautista. La ‘Lola’ que apareix a la càlida tornada del tema és una amiga dels pares de la jove cantautora, i era també la propietària de l’evocadora ‘casa de les mil olors’, un indret on, segons ha explicat Bautista, “tothom era molt ben rebut i se sentia acollit” i, sobretot, el punt de partida on la cantant va rebre l’empenta per dedicar-se a la seva passió, la música. Al final, quan s’apaga l’últim acord, l’oient té la sensació d’haver passat una estona dins d'aquell lloc encantat, on “sempre queda lloc per a un parell de flors”, afirma la cantant i guitarrista. De fet, a més de ser la cançó més coneguda del seu repertori, “La casa de les mil olors” també va ser l’escollida per ser interpretada en format acústic en una de les proves finals de l’edició del Sona9 2018, a l’emissora d’iCat. Sandra Bautista va guanyar el primer premi del concurs, i publicarà el nou àlbum a finals de setembre.


"Llengües"
Cabot
2018

Parem atenció a aquesta partitura dels mallorquins Cabot, perquè l'èxit n’ha propulsat una nova versió audiovisual amb un pròleg del prestigiós escriptor Gabriel Janer Manila amb la participació de diverses i populars veus amigues (Tomeu Penya, Marta Elka, Pep Suasi, Salvatge Cor...). És un poderós homenatge a les llengües del món i, com especifica l’escriptor d’Algaida, “un acte d’amor a la diversitat de llengües, als múltiples parlars d’homes i dones”. Els líders del quartet, Josep i Miquel Cabot, van plasmar dins d'una cuirassa pop una convincent tonada a favor de la riquesa lingüística.


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais