EDR Balears

La qualitat sonora de Marcel Cranc

L'espai sonor i físic es donen la mà al vuitè disc del músic mallorquí

| 30/07/2019 a les 17:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, actualitat, 1989, EDR Balears, Marcel Cranc, disc
Marcel Cranc
Marcel Cranc | Magdalena Gil
El músic mallorquí Miquel Vicensastre, conegut en la faceta de cantautor com a Marcel Cranc, presenta 1989 (Runaway Records, 2019), el vuitè treball de la seva discografia. Ho comença a fer en format de directe el proper 3 d'agost a la seva ciutat natal, Sencelles. 

"La plaça on farem la presentació és un racó màgic del centre de l’illa; situarem l'escenari en un punt que està envoltat per les murades centenàries de l’església, i és un pati de tarongers que perfuma els vespres d’estiu. Els pròxims concerts seran al setembre, presentarem el disc a Menorca i, a la tardor, tenim un altre concert a Palma. Escollim els llocs on volem presentar aquest disc amb cura i pensant que el públic se senti integrat dins l'espai sonor i físic", explica el músic. 

Aquest darrer és un àlbum en què l'artista ha volgut aplicar el concepte de 'menys és més', com ell mateix explica: "1989 està fet amb molt pocs i bons elements, un fantàstic piano Stenway, sintetitzadors amb sons molt orgànics i una gran microfonia. Estic molt content i orgullós d'ell, és el disc que havia pensat l'estiu de 1989 mentre collia garroves pels paisatges interiors de l'illa. No sé per què m'he allunyat tant d'aquesta idea i concepte durant tots aquests anys... però finalment tot arriba. És un dels discos meus amb més qualitat sonora i pressupost".

Efectivament, les nou cançons tenen la màgia de poder traslladar qui l'escolta a la sensació que devia tenir un Joan Miró recollint troncs i petxines a la platja de Montroig. Una connexió amb el territori que remet 100% a la cosmologia del cantautor farcida de detalls, on alhora pot parlar d'un "Corb", de "Monstres i sants", com de referents com "La dona de roig i L'home elefant", dels quals comenta: "Surten de ses pelis The woman in red, la comèdia d'en Gene Wilder —amb qui sempre em sent identificat— i The elefant man, la pel·lícula d'en David Lynch. En aquest disc tot, absolutament tot, és autobiogràfic...". El treball també repassa pensaments transcendentals ("Fe o mentida"), anhels, somnis o desigs que neixen, creixen i es transformen. La qualitat sonora és immensa com el mar que envolta l’illa, un gaudi que és complet per als cinc sentits. 

Produït i mesclat als estudis Sonoteque amb la producció de Miquel Llinàs, el disc torna a l'univers sonor dels encisadors primers treballs de Marcel Cranc, Animal fràgil (Blau, 2007) o Ara (Primeros Pasitos, 2008), però amb l'experiència sota les ales per parlar d'allò que volíem ser i d'allò que som, de com hem donat forma als nostres somnis, del que s'ha perdut pel camí i de com reconquerir-ho. L'honestedat del disc guanya, perquè està fet sense artificis, amb la veu i el piano en primer pla i com a motors principals, però vestits amb capes sonores orgàniques i sintètiques que li donen una llum especial.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais