L'actuació de Swingslide va donar pas a l'actuació més esperada de la nit, la del pianista novaiorquès Conal Fowkes. En el currículum del músic figura formar part de la New Orleans Jazz de Woody Allen, tocar amb ell els dilluns al Carlyle Cafe de Nova York, i signar algunes bandes sonores de les seves pel·lícules –com la de Midnight in Paris (2011), per la que va guanyar un premi Grammy–. Fowkes reivindica i interpreta un cançoner de prop d'un segle d'antiguitat que reivindica a mestres del gènere com Fats Waller, Cole Porter –"Let's Do It", "You Do Something to me"– o Duke Ellington, de qui va tocar un magnífic medley al final de l'actuació amb "Black Beauty", "Reflections in D" i "Jubilee Stomp".

Fowkes es va mostrar molt proper durant tot el concert amb el públic. Tot evocant la seva feina amb Allen, va convidar a tocar al clarinetista Juli Aymi el tema de Sidney Bechet "Si tu vois ma mère" –cançó que obre la pel·lícula Midnight in Paris– i es va fer acompanyar per la veu d'Èric Lluent –director del festival– en una versió bilíngüe del clàssic "What a Difference a Day Makes / Cuando vuelva a tu lado". Però sens dubte, un dels moments més emotius de la nit va ser la interpretació de les "Paraules d'amor" de Joan Manuel Serrat, corejades pel públic en una versió que recordava poderosament els treballs de Tete Montoliu sobre el cançoner del cantautor del Poble Sec. 
 
A Wax & Boogie els va tocar la difícil tasca de seguir la magnífica actuació de Conal Fowkes, i ho van fer amb una nota prou alta. El trio, liderat pel majestuós piano de David Giorcelli i la poderosa veu d'Ster Wax va repassar tot un seguit de clàssics del boogie, del blues i del swing com "Don't Take My Whiskey Away From Me", el "Be Mine" d'Etta James o el "Don't Go No Farther" de Willie Dixon. Una autèntica festa en la que van presentar algunes de les cançons del seu darrer disc, 7 Years (autoeditat, 2019), i a la que es va sumar Conal Fowkes en un blues a quatre mans.