The Beatles va marcar un abans i un després en el món de la música, és evident. Però la seva petjada no és només musical sinó que s’endinsa sovint en el camp del disseny. Les portades dels seus discos han estat motiu d’inspiració per a altres artistes que han signat els seus propis treballs amb una adaptació-homenatge-plagi, digueu-ho com més us plagui. Penseu en discos com Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1967), Let It Be (1970) o Abbey Road (1969), per exemple.

Avui fa mig segle de la fotografia de George, Paul, John i Ringo creuant Abbey Road just davant dels estudis EMI, on el quartet va enregistrar el darrer disc (tot i que finalment apareixeria al mercat abans que Let It Be). Els de Liverpool volien anomenar el disc Everest i pensaven en una fotografia feta davant del cim més alt del món, però l’enregistrament es va perllongar més del que esperaven.

Iain McMillan va fer una sessió de sis fotografies de les quals va sortir la portada. Era un dia molt calorós i en algunes d’elles, McCartney anava calçat amb unes sandàlies. A la resta –com la que finalment es va fer servir– camina descalç sobre l’asfalt londinenc. Aquest és un dels detalls –n’hi ha uns quants més, com la matrícula del cotxe– que va seguir alimentant la llegenda urbana sobre la mort del baixista del grup.

Precisament, el cotxe aparcat a l’esquerra de la imatge, un Volkswagen escarabat, es va fer tan famós que la matrícula va ser robada reiteradament i va acabar subhastat i exposat a un museu alemany.
 
L’èxit del disc va condicionar també el nom dels estudis, que van deixar d'anomenar-se EMI per convertir-se en Abbey Road. A més, la cruilla per on van creuar The Beatles fa 50 anys és ara un dels punts d’interès turístic de la capital anglesa.

Una ullada pel cercador d’imatges d’internet ens mostrarà que s’han fet tot tipus de paròdies de la fotografia amb protagonistes ben diversos: des dels Simpson o els personatges de Tintin fins a grups de música de diversos estils i turistes que emulen l’històric moment. Però la versió més nostrada no es va fer a Abbey Road sinó a la muntanya de Montserrat i té uns protagonistes ben particulars.